 | | |
| | |
|
Spaces home  laia casulà (blog kamika...PhotosProfileFriendsMore |  Tools   |
laia casulà (blog kamikaze) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
July 02 le mans 2008Dons ja hem tornat de le mans... ha estat meravellos, agotador, intens, extasiant... de fet han estat uns dies on les sensacions i sentiments passaven de blanc a negre i a la inversa contnuament... 24 hores patinant es el que tenen passes de la desesperacio a l'euforia, del cansansi al subidon...
Pero en contra de tots els pronostics ho he fet... i estic molt orgullosa de mi mateixa...no ho oblidare mai!!!
Ara a pensar en el meu nou repte!!!
En cuan al bajon de fa uns dies... nomes dir que se que es normal, que ho accepto, pero que a vegades ens fa por escriure les nostres realitats i tampoc passa res... res es tant dramatic ni res es tant sensill... pero poder agafar un teclar i deixar anar tota la merda et deixa molt tranquil... i simplement aio es el que vaig fer!!!
Per altre banda nomes dir que el que vaig posar tambe ho vaig comentar amb el tomas... i per primer cop a la vida... la meva parella a respost positivament... i tot i que cada cop queden mes clares les nostres diferencies ma agaradat comprobar que tots dos tenim intencio d'entendrens!!!
Per ultim dir que val la pena escriure el blog nomes per tots aquells amb qui mantinc el contacte gracies al blog, aquells que saben de mi, gracies a aixo, aixi que aprofitare per dir que jo tambe penso molt amb vosaltres i em sap greu no tenir mes temps... sita, ana, albert, rafa... entre molts d'altres!!! June 17 em falta valorFa temps que no escric, cada cop que ho he fet m'he excusat dient que no tinc res a dir... que tot està igual, que soc feliç...
Quanta hipocresia... per pimer cop a la vida em falta valor per dir el que penso perque el que sento es mes fort.
Es mes fort el meu cor que el meu cap, em nego a acceptar la realitat, la realitat que seguire sense escriure, la realitat que seguire sense acceptar... fins que arribi un dia en que ja no pugui mirar cap un altre cantó, fins que arribi el dia en que ja no pugui girar l'esquena a la realitat que em toca viure, fins que arribi el dia en que ja no pugi simular que soc feliç.
I aquell dia m'enfrontaré als meus temors i passi el que passi, perdré! perque sento que la guerra està perduda.
Hi ha moments que penso que tota la meva existencia m'ha portat a saber, pensar, imaginar que no tinc dret a la felicitat... i a veure fantasmes on realment no hi son!!!
Em plantejo si la meva vida m'ha condicionat al pensament negatiu, a esperar el fracás enlloc de l'exit... i a que la meva ment em domini sense permetrem gaudir del moment. Perque al cap i la fi soc consient que la vida, les relacions, els amics no es redueixen a equacions matematiques...
I que no sempre el cap te la raó i el cor es cec (ciego).
Perque tinc aquests bajons? Perque no confio mes en la gent que em rodeja? Perque penso tant? May 06 patinaré, patinaré i a Le Mans aniréAvui per primer cop he tornat de la feina patinant... 50 minuts he triga, desde llacuna fins a badalona... ja ho se... he trigat una mika pero fa uns mesos ni m'hagues plantejat tornar patinant tant de tros!!!
L'últim cap de setmana de juny ens anem a Le Mans (el circuit de formula 1) a competir a l'event "24 hores du roller", sease 24 hores patinant en una cursa de relleus en equips de 9... esectacular!!! Hi ha mes de 500 equips de totes les parts del món...
Diumenge vem anar a Montmeló a fer les 2 voltets al circuit en favor de l'esclerosi multiple... en un event qe es diu "mullat i patina per l'esclerosi multiple" i vaig aguantar pero em vaig adonar que si volia disfrutar enlloc d'aguantar havia de fer una mica d'entrenament... aixi que m'hi he posat!!!
Estic mooooooolt contenta!!!
Demà tornare a agafar el patins... quines ganes!!!!
March 26 A Eivisen Moto per Setmana SanaDijous a treballar, plegava a les 14... Arribo a casa el Tomàs, i el trobo despert i amb el dinar preparat... Dijous a les 20 ja estàvem preparats per embarcar... Tot i que eren les 22 i encara érem a terra, veient com el mossos de carrega(per dir-ho d’alguna manera) es pujaven als cotxes, sense matricula que s’havien de dur a Eivissa i els conduïen pel port a lo Alonso/Hamilton per pujar-los al barco... Tot un espectacle digne de veure!!! Un cop embarcats ens vem menjar els entrepans de truita de patates que jo havia fet amb la truita que havia sobrat del dinar... I a clapar... Eren les 8 i pico que arribàvem... Amb l’esquena plegada i fets pols... Cap a l’hotel que sorprenentment estava de conya, i desprès agafar la moto i anar amunt i avall... O sigui que el divendres pràcticament ens vem perdre per la illa, féssim el que féssim arribàvem a una cala on s’acabava la carretera... De fet ens va costar un munt arribar a Eivissa ciutat... Dissabte, vem aconseguir arribar al far de Portinax... I a les Dalies, i d’altres racons i raconets que trobàvem quan ens perdíem... ;-) Això si vem arribar a l’hotel i ens vem posar el banyador i cap a la piscina interior climatitzada que a mes oferia, jacuzi, i unes dutxes calentones amb chorros per tot arreu... Vem acabar relaxadissims... I diumenge de ruta amb los angeles guardianes... Allò semblava una convenció de la guàrdia civil i todo por la patria, però a pesar de les diferencies... Ho vem passar molt be, i ens van tractar de conya!!! A banda de dur-nos per unes carreteretes molt chules... I després ens van recomanar un bareto en mig del no res... On vem menjar una sopa de peix que treia els ulls, per 4 duros!!!! I a la nit ja de tornada... De records m’enduc: la paella, la sopa de peix, el bon rollo amb la guàrdia civil, les carreteres que et portaven a llocs desèrtics(imagino que a l’estiu massificats), el hotel en runes, i que jo i la moto ja som mes amigues!!! Ara la moto pot girar a dreta i esquerra sense que sem talli la respiració!!! I suposo que mes coses que ara no recordo!!! February 21 14 de febrerGran dia i precedent d'un dia millor!!!
El dijous el Tomás va fer 35 anys...
Per celebrar-ho vem anar a sopar al monchos de travessera... i ens vem posar com els kikos!!!
El que ell no savia es que a l'endemà l'esperaba el que confio que fos una de les millors nits de la seva vida!!!
Vaig organitzarli una festa sorpresa d'aniversari molt especial...
Després de mesos d'organització, de trucades, de buscar gent, i de ple d'anecdotes que no podia compartir amb ell, va arribar el gran dia!!!
Vaig arribar a la feina i ja m'esperaba un mail de l'Eva(La meva assistant)... amb preguntes, inquietuds, nervis...
Tot el dia resolvent contratemps d'ultima hora, i intentant localitzar al Julian... el dia passaba massa lent!!!
Pero a les 4 de la tarda ja erem de camí al local, en busca dels amplis e instruments...
A les 7 proves de só i a les 22:00 cap a casa a dutxarme a esperar que el meu amor em vingues a buscar...
Ell pensaba que anaba a gravar un grup de versions de l'Aretha Franklin a un local de Badalona: www.carretera13.com
El que ell no savia es que allà l'esperaben mes de 50, amb una careta amb la seva foto
I el gran moment va arribar...
La seva cara ho deia tot, tot l'esforç, tot el patiment, els nervis... habia valgut la pena!!!
Despres ens esperaba gaudir de la musica de www.soultans.com i On The Road... els seus grups...
Un pica pica, les copes,el pastis, el regal (cocketelera i copes de coctel de cristall de bohemia)
Una nit meravellosa, rodejada d'amics i de bon rollo...
Com diuen:35 per no oblidar January 02 Un Nadal diferentAquest nadal, es diferent en tots els sentits.
He pogut disfrutar de la companyia de la persona que estimo... gracies al esforç que ha fet per ferme feliç!!!
Un esforç gens menyspreable i que m'ha fet molt feliç...
Ilusió... aquest any em sento com l'Aran...
Igual que una criatura, disfruto de les festes, dels regals, dels dinars, dels sopars... tot plegat ho veig desde un altre angle ;-)
Espero i desitjo que tothom disfruti dels reis, que posem aigua pels camells i galetes i llet pels reis!!!
Bones Festes November 24 No Tinc Gaire TempsBueno... el meu temps per escriure s'ha vist reduït, i la veritat es que la meva necessitat d'escriure també!!!
Potser escriure s'ha convertit en quelcom repetitiu... la vida em va bé!!!
La feina es meravellosa, la família està perfecte i segueixo igual o mes enamorada...
Podríem dir que estic vivint un dels moments mes meravellosos de la meva vida... October 19 primer subidonHo se... soc una cabezona... i en el fons aixo es el millor de mi!!!
Avui he tingut el primer subidon, i espero que n'hi hagin molts mes!!!
M'han encomenat una feina molt tonta... hi habia una web que nomes entrar pintaba automaticament uns resultats.
Com la consulta era molt pesada, m'han demanat que treies la consulta automatica... i que nomes consultes si hi habien parametres d'entrada.
La meva resposta inicial... i si optimitzem la select?
Aixi que en ello que m'hi he posat... despres de 4 hores centrada en menys e 20 linies, girant-les, canviant-les... pero mantenint els resultats, he aconseguit baixar de 22 a 4 segons la sortida!!!
Era l'hora de plegar...
M'he anat a casa amb la sensacio que dilluns ho faria molt millor i aconseguiria baixarla encara mes!!!
Brutal!!! October 11 ImpresionsNova Feina, nous companys, noves maquines de cafe ;-)
La primera setmana m'he endut una molt bona impresió.... crec que encaixaré be...
La gent es jove, amb empenta i moltes inquietuds... el ritme de feina? quan es treballa... al 200%, pero quan es para... es fa un break de puta mare...El restaurant on anem a dinar... cuinen de conya!!!
En quan a la meva vida personal... de conya...
La setmaneta avans de començar el nou curro.... ens vem escapar 3 dies amb el Tomás a serinya a la casa rural cansolanas... on vem pasar tres dies fantastics... el dijous vem anar a ballar salsa i el dissabte a un concert de pedro javier hermosilla
Qualsevol moment que paso amb ell es meravellos... em relaxo, disfruto i aseboreixo els moments...
Cada dia vaig a dormir pensant que ja res pot ser millor... i cada dia hi ha alguna cosa que em sorpren i m'arrenca un somriure... es meravellos!!!
I aquest cap de setmana a un balneari, vilas del turbon, on disfrutare al maxim de la companyia del meu amor September 25 Santi OrtegoAvui es un mal dia!!! Per desgracia demà encara serà pitjor!!! Ha mort la mare d'una bona amiga, i m'he assebentat que el meu mentor ha mort. El Santi va ser el millor professor que he tingut mai, si avui treballo amb eines Oracle es perque ell va aconseguir que m'apassionessin les selects, outer joins, optimitzacions, modelat de base de dades i millons de coses mes. Va ser el tutor del meu projecte de final de carrera, i va estar al meu costat els 4 mesos, exercint de tutor, de mentor, i d'amic... vaig acabar la carrera al 2002 i mai en vaig perdre el contacte, inclús de tant en tant si tenia algún dubte a la feina em conectava al messenger on el trovaba sovint i sempre estaba disposat a ajudar-me. Et trobaré a Faltar!!! ----------------------------------- Descanseu en Pau!!! September 24 Fins dijousComptare les hores fins dijous a les 12:00 de la nit. El Tomás s'ha escapat a Amsterdam, amb un amic, el Nitu(diversió asegurada). Estic tranquila, sé que pensarà en mi al igual que jo en ell!!! i el trobaré a faltar, estonetes a soles al balcó xerrant de tonteries o compartint el café pel dematí! Moments quotidians que en la seva companyia es converteixen en especials... Passa-ho bé amor meu!!! Jo ja tinc la casa rural, esperant per anar-hi junts quan tornis!!! September 21 EtapesTota decisió comporta consequecies, que a vegades ens agraden mes o menys. He pres la decisió de canviar de feina, anar a un projecte que m'emociona, que m'interesa i que crec que encamina el meu futur professional en la línia del que algún dia vull ser. Les conseqëncies però son que deixo enrera uns companys meravellosos, cadascún d'ells amb les seves particularitats, pero que els he arribat a apreciar realment. Deixo enrera un projecte que em permtia compatibilitzar la meva vida personal amb la professional i on es treballaba molt be. Pero agafo aquest nou repte amb il·lusió i aixó per mi es molt important. Recuperar les ganes de llevar-me pel matí, el gust de la feina ben feta, anar a dormir, cansat, pero amb la consciencia tranquila, i pensant que ho has fet bé i que probablement demà encara ho pots fer molt millor!!! Trobaré a faltar els esmorzar amb les meves nenes, les trucades de les meves usuaries preferides, les xerrades amb el meu jefe, i els dinars amb cervesa, vi i xupitos!!! Però ara es el moment de mirar endavant!!! September 19 Ja en fa dies que hi pensoTancar el blog!!! Masses lectures, cobardia per part meva. No se... estic valorant la possiblitat... em preocupa pensar qui pot estar llegint-lo i la lectura que en pot treure... Tot i que intento no emmerdar a ningú ni dir res que pugui ferir amics, companys, coneguts... les paraules... només són paraules i en funció del lector es poden interpretar conceptes que jo no tenia intenció d'escriu-re'ls... Aixó no deixa de ser una altra palla mental, la veritat es que li he agafat carinyo... hi tinc fotos especials, reflexo moments, idees, sentiments... i al cap i a la fi... si soc sincera de que m'he d'amagar? Be... no se... seguire donant-li voltes a veiam si en trec l'aigua clara!!! September 13 Gràcies a tothomAquest blog va començar com una manera de poder desforgar-me, fa 1 any i mig vaig tenir un desengany sentimental i les hores passaven molt curtes. I no tenia un amic amb disponibilitat 24 hores per menjar-li el cap (potser si que el tenia però no era qüestió). El cas es que la meva vida habia de continuar, habia de llevar-me cada dematí, vestir-me, arreglar la meva filla, anar a treballar i fer-ho tot amb cara i ulls... hi habia dies que realment s'em feia una muntanya insuperable... i quan no podia mes dons escribia aquí i era una manera de treurem els mals pensaments. Però això del blog em va agradar i tot i estar molt millor vaig seguir escribint... Aquestes dos setmanes he alucinat amb la gent que m'ha donat anims i s'ha preocupat... Per la "tranquilitat" de tothom, no te res que veure amb el tomás, ni amb la família... ni amb les coses basiques de la vida. Però si que es important per mi!!! i evidentment afecta a la meva vida personal de manera directa...no vull avansar res ja que tampoc tinc molt clar, QUI llegeix el blog!!! Així que gràcies a tots pel suport... i demà us ho explico!!! September 12 cronica de una muerte anunciadaQuant temps queda? Serè jo o seràn la resta qui posarán fi a aquesta agonia? Queda alguna opció de salvació? vull que quedi aquesta opció? Si no se que vull, com puc esperar que la vida em doni el que desitjo? Suposo que en el fons es com la fabula de la zorra y las uvas... on la zorra davant la impossiblitat d'agafar el raïm... decideix que en realitat no volía el raïm perque encara estaba verd. Però en el fons, si hagues pogut agafar el raïm se l'hagués menjat encantada... El mes fort es que jo ja tenia el raïm (verd o no) i jo soleta l'he deixat perdre... ara està tant amunt que està fora del meu abast. Suposo que divendres sabrè si queda alguna opció... però com diuen a casa: "els únics que ho perdonem tot som la familia" La veritat es que estic bastant anguniosa, nerviosa i avergonyida, se que la he cagat fins al fons... però tothom te dret a queivocarse.. no? Suposo que el problema es que no tothom esta obligat a perdonar!!! September 10 aixi es com em sento... encara que no m'agradiRepetitiu... Si Variable... També Avui blanc, demà negre... i així van passant els dies, com en una muntanya russa de la que no puc baixar. Que es la realitat? el blanc, el negre? Probablement cap dels dos, la vida està plena de matissos, ens movem continuament en games de grisos, a vegades mes fosques, a vegades mes clares... però mai es blanc o negre!!! I tot i que el meu cervell racional pot entendre els matisos de la vida, dins tot va amunt i avall, de repent m'invaeix la tristesa, recorre tot el meu cos com si fos un calfred... i no dic res, només em tanco en un forat fosc i ploro. En el fons se que no tinc motius per sentir-me així, no se perque em sento així, en el fons hi haurà un motiu real, però no aconsegueixo desfer el cabdell. I que faig? agafo la familia, els amics o la parella i els dic: em sento molt trista, només tinc ganes de plorar, sento que tot s'enfonsa... Pensarien que estic sonada, ara que just ho tinc tot i es quan mes insegura i trista em sento. No es que sigui continuu... la major part del temps disfruto de tot, pero hi ha un moment en que el cap em fa com un click... i començo a sentirme malament a pensar que tot penja d'un fil, i he de fer veritables esforços per sortir d'aquest estat absurd que no porta enlloc. Potser escribint, i rellegint les palles mentales aconsegueixo adonarme que estic buscant problemes on no hi son!!! September 05 Aquest estat no porta enllocEstar negatiu no porta enlloc... recrearme en els meus sentiments no porta enlloc... mirar la vida amb un prisme negatiu no porta enlloc... I el pitjor... no només es perjudicial per mi, sino que faig mal a la gent que em rodeja. Faig patir l'home de la meva vida i li faig mal. Ahir vaig tocar fons... que estupida!!! M'estima, l'estimo... ja n'hi ha prou de buscar problemes on no hi son!!! Que l'avans hagi estat dur no vol dir que el després ho hagi de ser... Estic esperant fotrem l'ostia i no m'adono que aixo no em permet disfrutar del dia a dia... a mes es molt probable que no em foti l'otia mai!!! T'estimo vida meva... September 04 Crido Crido però no porta enllocCrido i crido, parlo, dialogo i no porta enlloc. No estic be... sembla evident, masses dies, masses hores, massa estona demanant a crits sense rebre resposta. Jo soc el problema, jo soc la solució. Aquesta es la resposta. Qui decideix que es important i que es trivial? Si per mi es important, encara que la resta del mon ho consideri trivial, han de dornar-ho tot? Potser es perque ho veig tot desde el meu prisma, potser aquest es l'error... pero sempre he dit que si la meva millor amiga em truka plorant desconsolada perque li ha sortit un gra al nas... dons jo correré... perque si em truca plorant desconsolada es que per ella es important... i probablement darrera el gra al nas, s'amagui un problema de debó!!! Estirar d'una corda infinita, buscant-ne el final i adonar-te que no existeix, i si deixo d'estirar es trencarà... Tot el que vull en aquesta vida ho tinc a tocar dels dits i ara em sembla molt llunyà. September 03 NegativaEm sento pesimista... Gairebé sempre he estat una persona positiva, pocs copa a la vida m'he recreat en els problemes... Crec que tot te un cantó bó, sempre el busco e intento centrar-m'hi enlloc de centrar-me en els aspectes negatius que he de reconeixer que també hi son. I si algun cop no aconsegueixo trobar res positiu... agafo el toro per les banyes i hi poso remei. Pero porto unes semanetes, desde que vaig començar a treballar, on tot ho veig negre. Fisicament em trobo malament, quan no em fa mal l'orella, em fa mal la panxa i quan no... em fa mal el cap. I animicament em sento trista, tinc una parella que sent objectiva m'ho dona tot... i en canvi nomes soc capaç de pensar en els detalls que no te, que si avui no m'ha escrit un mail, o no ma fet un petó, o no m'ha dit t'estimo prous cops... i jo no soc així... si no m'en recordo ni del dia que vaig neixer, mai he donat importancia als detalls... i ultimament tinc la sensació de no tenir prou amb res... Vull dir que probablement si es passes el dia fent-me petons i dient-me t'estimo també em semblaria poc... I a la feina igual, i tot igual... es com un estat d'anim completament negatiu... que se que no porta enlloc... pero del que no en puc sortir... Merda!!! August 30 GamperAhir vem anar, el Tomás, l'Aran i jo al Gamper!!! Un gran espectacle... giovani, henry, milito, messi entre els altres van donar joc i van ilusionar els cules. Amb aquest equip podem somiar amb la lliga, la champions i tot el que s'ens posi per davant!!! Visca el Barça i Visca Catalunya!!! August 27 AmsterdamDivendres a les 9 del dematí ja hi erem!!! Quin gran cap de setmana!!! Es brutal compartir qualsevol moment d'Oci amb el Tomás, es com la meva mitja taronja... m'hi sento molt comode... de igual a igual, sense que practicament hi hagi friccions... Amsterdam es genial, amb els canals, els coffee shops, mercadillos, bulbos de tulipes... s'ha de repetir!!! I la setmana que ve a madrid a veure "hoy no me puedo levantar" Si la felicitat absoluta no existeix... aixo se li assembla molt!!! August 23 Estat d'ánimAhir vaig realitzar una mena de questionari d'autoevalució que ens proporcionaba l'empresa. Em vaig adonar de moltes coses, si hagues contestat les mateixes preguntes fa un any, les respostes haguesin estat molt mes favorables, i això em dona per pensar i deduir que tinc un problema. A tot arreu on he estat he evolucionat positivament i ara, podriem dir, en el millor dels casos que m'he estancat!!! I aixo requereix un canvi d'actitud per part meva, tot i que crec que em costara... ja que el major dels meus problemes es que he perdut la ilusió. A molta gent li pot sonar extrany que algu tingui ilusio per anar a treballar... jo disfrutaba amb la meva feina, m'en anaba a dormir pensat en tot allò que habia fet be i en que podia fer l'endemà per millorar-ho encara mes... i ara simplement arribo faig la meva feina i m'en vaig... i això s'ha d'acabar. Per altre banda, m'adono que fa molt temps que estic aixi, i no nomes amb la feina, sino tambe amb moltes arees personals, en que ho vaig tot negre, dificil, complicat... La meva vida, en general no ha estat facil... pero realment ha estat tant complicada com jo en tinc la sensació? o he creat muntanyes on realment no hi eren? August 16 Ja soc a la feinaOperativa al 100% i molt trista... Encara queda Amsterdam, i la veritat es que m'espanta!!! Normalment, la tornada de vacances l'esperava amb ilusió, retrovament amb els companys, llargs cafes explicant totes les aventures... en canvi aquest any... Aquest any he passat les millors vacances de la meva vida!!! no he fet un gran viatge, ni he vist grans paisatges o meravelles... pero he disfrutat de tots els moments, de tots els racons, de les postes de sol, he disfrutat mirant l'home que estimo, i he disfrutat de les mirades que ell m'oferia en tot moment... I m'hagues agradat que aquest estiu no acabes mai... tot i que SE que ens queda tota la vida per endavant... realment com ahir deiem tots dos: es una gran sort haver-nos trobat!!! En breu poso fotos!!! Mentres seguire amb la depre post-vacacional July 27 Vacances Estiu 2007Bueno... ultim dia de feina... ja amb el sindrome pre-vacacional... El planning esta molt guay!!! Del 28 al 3 a Montroig del camp, amb el tomás i l'Aran, amb les visites obligades: El dimarts anirem a la rutilla de tarracopatina I no faltara la caldereta de llamantol a l'Ampolla Port Aventura Del 3 al 9 a Cabo de Gata amb el Tomás, Jaume i Miriam Del 9 al 15 Montroig amb l'Aran a disfrutar de les festes de la urba El 20 anem a treballar Pero el 24 ja faig festa per escaparme a Amsterdam amb el Tomás!!! Aprofitarem per participar a la Friday Night Skate el divendres... i per disfrutar dels pubs.... I aquest sera el meu estiu!!! Qui hagues imaginat fa uns mesos que podria sentirme tant feliç i pletorica amb la meva vida!!! Suposo que el mes important per poder compartir la teva vida amb algu, ja sigui amb els amics, familia o parella, es estar be amb un mateix... no puc dir que tot el que em rodeja estigui solucionat... pero si diré que estic en un dels millors moments de la meva vida, amb mi i amb el que em rodeja... i suposo que aixo ho trasmeto... I ja se sap... "quien siembra, recoje"... per primer cop he sembrat... i ara estic recollint!!! Petons a Tothom i bones vacances!!! July 26 SkatingAhir vem anar a l'Skating del carrer Roger de Flor... una cosa queda constatada: No se fer fotos!!! Totes les que vaig fer, o estan de lluny, o surten mogudes, o surten fosques!!! Bueno... I despres vem anar a sopar a la paradeta... genial!!! vaig acabar tipa!!!
|
Que et sembla el Blog? dona la teva opinió!!! | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Invite as friend
