laia casulà (blog kamikaze): Amor

em falta valor

Tue, 17 Jun 2008 18:10:29 GMT

Fa temps que no escric, cada cop que ho he fet m'he excusat dient que no tinc res a dir... que tot està igual, que soc feliç...

Quanta hipocresia... per pimer cop a la vida em falta valor per dir el que penso perque el que sento es mes fort.

Es mes fort el meu cor que el meu cap, em nego a acceptar la realitat, la realitat que seguire sense escriure, la realitat que seguire sense acceptar... fins que arribi un dia en que ja no pugui mirar cap un altre cantó, fins que arribi el dia en que ja no pugui girar l'esquena a la realitat que em toca viure, fins que arribi el dia en que ja no pugi simular que soc feliç.

I aquell dia m'enfrontaré als meus temors i passi el que passi, perdré! perque sento que la guerra està perduda.

Hi ha moments que penso que tota la meva existencia m'ha portat a saber, pensar, imaginar que no tinc dret a la felicitat... i a veure fantasmes on realment no hi son!!!

Em plantejo si la meva vida m'ha condicionat al pensament negatiu, a esperar el fracás enlloc de l'exit... i a que la meva ment em domini sense permetrem gaudir del moment. Perque al cap i la fi soc consient que la vida, les relacions, els amics no es redueixen a equacions matematiques...

I que no sempre el cap te la raó i el cor es cec (ciego).

Perque tinc aquests bajons? Perque no confio mes en la gent que em rodeja? Perque penso tant?

14 de febrer

Thu, 21 Feb 2008 20:46:34 GMT

Gran dia i precedent d'un dia millor!!!

El dijous el Tomás va fer 35 anys...

Per celebrar-ho vem anar a sopar al monchos de travessera... i ens vem posar com els kikos!!!

El que ell no savia es que a l'endemà l'esperaba el que confio que fos una de les millors nits de la seva vida!!!

Vaig organitzarli una festa sorpresa d'aniversari molt especial...

Després de mesos d'organització, de trucades, de buscar gent, i de ple d'anecdotes que no podia compartir amb ell, va arribar el gran dia!!!

Vaig arribar a la feina i ja m'esperaba un mail de l'Eva(La meva assistant)... amb preguntes, inquietuds, nervis...

Tot el dia resolvent contratemps d'ultima hora, i intentant localitzar al Julian... el dia passaba massa lent!!!

Pero a les 4 de la tarda ja erem de camí al local, en busca dels amplis e instruments...

A les 7 proves de só i a les 22:00 cap a casa a dutxarme a esperar que el meu amor em vingues a buscar...

Ell pensaba que anaba a gravar un grup de versions de l'Aretha Franklin a un local de Badalona: www.carretera13.com

El que ell no savia es que allà l'esperaben mes de 50, amb una careta amb la seva foto

I el gran moment va arribar...

La seva cara ho deia tot, tot l'esforç, tot el patiment, els nervis... habia valgut la pena!!!

Despres ens esperaba gaudir de la musica de www.soultans.com i On The Road... els seus grups...

Un pica pica, les copes,el pastis, el regal (cocketelera i copes de coctel de cristall de bohemia)

Una nit meravellosa, rodejada d'amics i de bon rollo...

Com diuen:35 per no oblidar

Fins dijous

Mon, 24 Sep 2007 07:08:42 GMT

Comptare les hores fins dijous a les 12:00 de la nit.
El Tomás s'ha escapat a Amsterdam, amb un amic, el Nitu(diversió asegurada).
Estic tranquila, sé que pensarà en mi al igual que jo en ell!!! i el trobaré a faltar, estonetes a soles al balcó xerrant de tonteries o compartint el café pel dematí!
Moments quotidians que en la seva companyia es converteixen en especials...
Passa-ho bé amor meu!!!
Jo ja tinc la casa rural, esperant per anar-hi junts quan tornis!!!

Aquest estat no porta enlloc

Wed, 05 Sep 2007 06:48:11 GMT

Estar negatiu no porta enlloc... recrearme en els meus sentiments no porta enlloc... mirar la vida amb un prisme negatiu no porta enlloc...
I el pitjor... no només es perjudicial per mi, sino que faig mal a la gent que em rodeja.
Faig patir l'home de la meva vida i li faig mal.
Ahir vaig tocar fons... que estupida!!!
M'estima, l'estimo... ja n'hi ha prou de buscar problemes on no hi son!!!
Que l'avans hagi estat dur no vol dir que el després ho hagi de ser...
Estic esperant fotrem l'ostia i no m'adono que aixo no em permet disfrutar del dia a dia... a mes es molt probable que no em foti l'otia mai!!!
T'estimo vida meva...

La meva camera nova

Wed, 18 Jul 2007 07:20:11 GMT

Ahir em vaig passar el dia fent fotos... com una criatura amb una joguina nova!!! ;-)
Les meves nenes del esmorzar: Mari Carmen, Marta, Silvia i Carla
La taula(restaurant on vem anar a sopar x celebrar el cumple)
La Minet
El Tomas i Jo despres de Sopar
El dia va estar molt i molt be!!!

1 mes

Thu, 05 Jul 2007 09:25:04 GMT

Se que em mataras... però es molt macu!!!

Avui fará 1 mes que varem tornar de Llavorsí... màgic cap de setmana. Tan sols fa 1 mes i em sembla que et conec desde fa molt més temps. El desti? la casualitat? ...va fer que ens coneixessim aquell cap de setmana. Vaig decidir anar a Llavorsí la setmana abans, tu vas decidir apuntar-te a l'APB unes setmanes abans i varem coincidir aquell cap de setmana del que guardo un molt bon record. Les primeres paraules que et vaig dir van ser.... 'ets de badalona tu també?' encara que lo que pensava realment era... 'quina noia més maca'. Però un no te sempre collons de dir el que pensa jeje. Varem fer les mateixes activitats... casualitat. Varem passar una nit de bojos rient-nos com mai a l'habitació.
Tot es fruit de casualitats o desti, com vulguis dir-li... sigui el que sigui estic molt content de estar al teu costat.

Petons amor

promeses

Mon, 25 Jun 2007 13:01:53 GMT

Em vaig prometre a mi mateixa no tornar a deixar que ningú s'enamores de mi, no donar peu, no estimar, no deixar sortir els sentiments... quina promesa mes absurda, no puc controlar el que sento i molt menys puc controlar el que sent una altre persona per mi.
Llavors no tinc mes remei que deixarme endur, deixarme portar, deixar que tot segeuixi el camí que te marcat... sense provocar res, pero sense posar pals a les rodes...
Aixo es el que intento fer, aixo es el que vull fer... pero em fa tanta por caure en errors passats, em fa tanta por no haver apres res... no vull tornar a repetir la historia...i sincerament em fa panic no poder evitar-ho!!!
Estic molt verda en aquesta mena de situacions.. i no se com afrontarles... tot i que m'alegro d'estar sentint el que sento!!!

nino

Wed, 20 Jun 2007 13:30:09 GMT

Ni un dia... ni un minut... ni un segon...
Posat els patins o mels poso jo, pero trobem-nos...un al costat del altre, al davant...JUNTS.
Fa uns dies em deia... calma!!!
Calma, perque? a la merda...
Ni un segon de calma...
Agafa la moto, o agafo el cotxe, pero trobem-nos...un al costat del altre, al davant...JUNTS.
Calma...? NO
Ara, avui, en aquest moment... tot el que vull ho tinc, em menjo el mon... el comparteixo amb TU!!!

Com he escrit anteriorment, no s'ha de tenir por a perdre, perque si et comformes amb menys... JA HAS PEDUT!!!

CALMA

Thu, 07 Jun 2007 16:25:31 GMT

Molta molta calma...no m'ho paro de dir durant tot el dia... soc una agonies i sempre la cago pel mateix motiu... aixi que calma...

sant Jordi

Mon, 23 Apr 2007 08:48:49 GMT

2 Roses Reals 2 Roses Virtuals
L'any passat enamorada i encisada per un amor erroni... telefon en mà i trucant desconsolada, mentres el meu amor feia la migdiada. Deixant a la meva filla en mans estranyes, per tal d'aconseguir temps romantic pels dos... mentres ell dormia.
Hores després, despertà... vaig haber d'insistir per quedar... i... evidentment... les mans buides, i jo amb un llibre a la mà!!!
Ell es frigorista... li habia comprat un llibre tecnic que feia molt temps que volia, i coneixedora que no era el llibre adequat per falta de romanticisme, vaig reconvertir la situació posant una nota que deia quelcom semblant a: ja se que no es un llibre romantic, pero ja que el faras servir diariament a la feina.. que hi ha mes romantic que saber que la persona que estimes esta pensant en tu a cada moment.
Aquest any, tot i no estar enamorada, tot i no compartir la meva vida amb ninú, ja tinc 4 roses...
Que més puc demanar?