laia casulà (blog kamikaze): Endavant

Impresions

Thu, 11 Oct 2007 20:01:25 GMT

Nova Feina, nous companys, noves maquines de cafe ;-)

La primera setmana m'he endut una molt bona impresió.... crec que encaixaré be...

La gent es jove, amb empenta i moltes inquietuds... el ritme de feina? quan es treballa... al 200%, pero quan es para... es fa un break de puta mare...El restaurant on anem a dinar... cuinen de conya!!!

En quan a la meva vida personal... de conya...

La setmaneta avans de començar el nou curro.... ens vem escapar 3 dies amb el Tomás a serinya a la casa rural cansolanas... on vem pasar tres dies fantastics... el dijous vem anar a ballar salsa i el dissabte a un concert de pedro javier hermosilla

Qualsevol moment que paso amb ell es meravellos... em relaxo, disfruto i aseboreixo els moments...

Cada dia vaig a dormir pensant que ja res pot ser millor... i cada dia hi ha alguna cosa que em sorpren i m'arrenca un somriure... es meravellos!!!

I aquest cap de setmana a un balneari, vilas del turbon, on disfrutare al maxim de la companyia del meu amor

aixi es com em sento... encara que no m'agradi

Mon, 10 Sep 2007 13:03:23 GMT

Repetitiu... Si
Variable... També
Avui blanc, demà negre... i així van passant els dies, com en una muntanya russa de la que no puc baixar.
Que es la realitat? el blanc, el negre?
Probablement cap dels dos, la vida està plena de matissos, ens movem continuament en games de grisos, a vegades mes fosques, a vegades mes clares... però mai es blanc o negre!!!
I tot i que el meu cervell racional pot entendre els matisos de la vida, dins tot va amunt i avall, de repent m'invaeix la tristesa, recorre tot el meu cos com si fos un calfred... i no dic res, només em tanco en un forat fosc i ploro.
En el fons se que no tinc motius per sentir-me així, no se perque em sento així, en el fons hi haurà un motiu real, però no aconsegueixo desfer el cabdell. I que faig? agafo la familia, els amics o la parella i els dic: em sento molt trista, només tinc ganes de plorar, sento que tot s'enfonsa...
Pensarien que estic sonada, ara que just ho tinc tot i es quan mes insegura i trista em sento. No es que sigui continuu... la major part del temps disfruto de tot, pero hi ha un moment en que el cap em fa com un click... i començo a sentirme malament a pensar que tot penja d'un fil, i he de fer veritables esforços per sortir d'aquest estat absurd que no porta enlloc.
Potser escribint, i rellegint les palles mentales aconsegueixo adonarme que estic buscant problemes on no hi son!!!

Si senyor!!!

Mon, 30 Apr 2007 06:57:59 GMT

Volia dir tantes coses, ahir estaba a casa i els pensaments s'enroscaven en el meu cap com un cabdell de llana... donava voltes a totes les meves idees, a veiam si trobabava la punta del cabdell i aconseguia estirar-lo prou fort per desfer-lo.
Avui no recordo res, no recordo els problemes i solucions en els que em vaig recrear tota la tarda.
Es tant simple com aixo, RECREAR, es la paraula adient...no tinc problemes reals, tot son nimietats que puc resoldre facilment... nomes he de seguir la linia que jo mateixa he traçat per tal d'aconseguir estar just al lloc on vull estar...
En l'ultim any he aconseguit recuperar gent que estimaba, inclourels en el meu cercle vital i ferlos particeps de la meva vida. També hi ha gent que s'ha quedat en el camí... pero el subidon d'adrenalina que suposa fer una birra, un Té, o sopar amb algu que fa anys que no veus i que dins el teu cor has trobat a faltar... es incomparable a qualsevol altre situació... val la pena estampar-se un cop rera un altre si amb aixo una sola persona torna a entrar a la teva vida.
Per sort... només n'he perdut una, i n'he guanyat... UF!!! no crec que pogues comptarlos amb les dues mans...
Alhora se que cap d'ell son amics, en tot el sentit de la paraula... pero lluitare per tenirlos en la meva vida, i si d'aqui uns anys puc dir que un d'ells es un amic... dons tot haura volgut la pena!!!

L'endemà

Wed, 25 Apr 2007 06:51:01 GMT

El dia de sant Jordi em vaig deixar endur per el moment, em vaig deixar portar per la melancolia i vaig buscar el contacte...
Vaig escriure un sms, que describia perfectament aquell precis moment... normalment no soc tant catastrofica ni estic tant fotuda... pero suposo que em vaig deixar endur per la situacio!
Ahir, l'endemà em va contestar... preferia no donar resposta, pel meu be..., pel seu be...,pel be dels dos...¿?suposo que ho he de respectar...pero realment m'agradaria saber si ja viu al pis, si te parella, si la feina li va be... no se... m'agradaria mantenir el contacte...
Es absurd oi? ho se...
Per altre banda ahir vaig anar a patinar... com cada dimarts... i avui, l'endemà, estic rebentada... ja estic al nivell 2, ahir provant derrapes i frenades... em foten un mal les cames!!! la veritat es que hi ha gent molt maca, aprens, disfrutes, patines... que mes es pot demanar per una nit de dimarts?
I la setmana que ve... primavera party!!!

patinar

Wed, 11 Apr 2007 10:23:32 GMT

Si senyor!!!
Ahir m'en vaig anar soleta a intentar realitzar i recuperar una de les meves grans aficions...
Buscant per internet vaig trobar: http://www.patinar-bcn.org/
Collonuts!!!
T'ofereixen lloguer de patins per un dia per 7 euros a la botiga Inercia... al carrer wellington
T'agafes els patins avans de les 20:30
T'en vas a menjar un bocata per fer temps
I las 22:00 al parc del Clot com una reina a que et donin classes gratuïtes... a mes hi ha un munt de gent... amb diversos nivells...
I al igual que jo... un munt de gent hi va sola.
L'ambient collonut, i les ganes de disfrutar no falten
Algú s'apunta???

setmana santa

Tue, 10 Apr 2007 09:04:42 GMT

Aquesta ha estat sens lloc a dubte una setmana santa gastronomica... on m'he deixat endur per la golafreria i els impulsos estomacals!!!
M'ho he pasat realment be, i he fet un munt de coses: port aventura, muntanya per anar a buscar esparrecs, calçotada, caldereta de llamantol, percebes, cargols punyents, processó a Reus, arros caldos amb llamantol a cadaques i crep de xocolata amb platan a l'escala... entre moltes d'altres coses.
Però a part de les coses materials el que mes he disfutat han estat els moments, les sensacións, les converses, les mirades, les abraçades i els petons (o potser un sol petó). M'he deixat anar, he dit t'estimo, tantes vegades com el cos m'ho ha demanat... es una cosa que no acostumo a fer... mostrar els meus sentiments a les persones que em rodejen.
I es necesari, es necesari tocar, acaronar, magrejar i mirar als ulls de les persones que estimes i dir-ho, demostrar-ho en cada mirada, en cada somriure... saber a qui vols a la teva vida, amb qui vols compartir els moments que vindrán i lluitar per estar rodejada d'aquella gent que val la pena.
No s'ha de tenir por a perdre, perque si et conformes amb menys del que vols, JA HAS PERDUT, en canvi si lluites, si parles, si mires, si estimes amb totes les parts del teu cos, pots arribar a disfrutar de la gent que vols que t'acompanyi en el camí de la vida.
T'estimo...

vacances Setmana Santa

Fri, 30 Mar 2007 06:54:59 GMT

10 dies
Cal dir res mes???
10 dies per disfrutar de la meva filla
10 dies per disfrutar dels amics
10 dies per relaxar-me
10 dies per descansar
10 dies per divertir-me
10 dies per cuidar-me
10 dies per veure les series que els meus compis em porten (lost, heroes,flair fly...)
10 DIES PER MI
Vacances fins el dia 9 d'abril
Bones Vacances a tots!!!

anell antiestress

Tue, 27 Mar 2007 06:54:13 GMT

Un amic (si suposo que es pot dir així) la setmana passsada en el Manaus em va deixar un dels seus anells antiestress que se que he de tornar tant punt el vegi. Després de la setmaneta que he passat, no se com hagués estat si no l'hagues tingut... ejjejeje... no hi ha res millor que les supersticions!!!
Demà es l'aniversari d'un bon amic... el Toni S. o sigui que MOLTES FELICITATS!!!
I aquesta setmana santa, toquen vacances!!! les agafare amb unes ganes!!!
Ja us explicaré que tal... per començar dissabte a port aventura!!!

a correr!!!

Thu, 15 Mar 2007 14:10:50 GMT

Res per dins, res per fora, a vegades em sento buida... i quan estic plena de sensacions, de sentiments... llavors necesito treure'ls explicar-los, resumir-los, en definitiva compartir-los.
No guardo practicament res pel raconet mes profund del meu cor...
Que estupida em sento a vegades...
Porto un temps en que barcelona m'asfixia fins al punt en que em posaria les bambes i començaria a correr...suposo que pararia aviat per fumar un pit ;-)
Pero es la sensació que m'invaeix continuament...ganes de correr en qualsevol direcció menys en la que estic anant ara.

Paraules

Mon, 12 Mar 2007 11:02:05 GMT

Sumem paraules, curtes, llargues, normals per formar frases...
Que complicat que tinguin significat!!!
Justifiquem els nostres actes amb paraules, paraules precioses, horribles, normals... formem frases per explicar, per resumir, per justificar, per alegrar, per destruir...
Quin mal poden fer certes paraules!!!
Estic farta de justificarme, i de que es justifiquin... estic farta d'utilitzar paraules meravelloses fer fer mal... estic farta de fer mal i de que m'en facin... no vul parlar per parlar!!!
Vull estar en silenci, no vull dir ni escoltar
Nomes vull viure... tant difícil es???

cansansi

Thu, 08 Mar 2007 07:23:36 GMT

Ahir vaig anar al teatre a veure 3 monologos de risa, una obra fluixeta pero entretinguda... per pasar una nit de dimecres una mika diferent!!!
En un dia com avui em plantejo lo dificils que arriben a ser les relacions personals... que complicat es mirar als ulls d'algu i veure't reflexat en la seva mirada, veure-hi les teves inquietuds, somnis, pors, il·lusions... que complicat es trobar algu que busqui i senti el mateix que tu.
Suposo que posant'hi de la teva part acabes encaixant les parts del trencaclosques... pero no se si vull que les parts encaixin o si vull seguir vivint en el caos del dia a dia, el no planificar mes enlla de les 24 hores seguents...
Ara visc de "puta mare" i renunciar a un sol minut del meu ritme de vida... crec que no es el moment!!!
Petons i abraçades

retrovisor

Mon, 05 Mar 2007 08:13:33 GMT

Finalment he anat a treballar aquesta setmana, per motius que ara no venen al cas...
Divendres tornava de la feina, per la vallesana, feia un dia meravellós, un sol esplendit...
Vaig mirar pel retrovisor com el sol es quedava enrere... era una imatge preciosa... en aquell moment, no se perque vaig començar a pensar en les coses meravelloses que ultimament he anat deixant enrere... durant l'últim any he deixat enrere moltes coses, inclús part de mi s'ha perdut.
Alhora he recuperat, retrobat i conegut moltes coses que sense esperar-ho s'han posat a davant...
Seria meravellos poder decidir que volem veure pel retrovisor i que volem trobarnos esperant davant del nostre camí!!!
Per altre banda, el cap de setmana ha estat be...
Algú em va dir fa temps que la nit de lluna plena, si li ensenyaves el cul a la lluna i demanaves un desitg se't complia... aixi que tota la colla el divendres ensenyant el cul la lluna, i el dissabte amb la conya del eclipse... dons vem seguir!!!
O sigui que podriem dir que ha estat un cap de setmana de culs!!! jejeje.

i la seguent setmana: hippie time!!!

Tue, 20 Feb 2007 11:28:56 GMT

M'en vaig a fer el hippie... 5 dies peduda a la muntanya... dormint en refugis i sense dutxarme!!! respirant aire profundament, agafan moltes forces...per continuar endavant fins les vacances...
En tinc unes ganes!!! ja se que el temps no es el mes apropiat... pero em moro de ganes de predrem profundament i retrobarme!!!
Estaba entre hippie time i Dublin, que també en tinc ganes... però Dublin es molt car el vol... així que ho hauré de deixar per mes endavant... la aventatge es que la persona que esta allà no es mourá, i encara que tingui ganes de veure'l... el porto en un raconet del meu cor i no s'escapará.

interesant

Mon, 19 Feb 2007 07:36:17 GMT

Un cap de setmana complet e interesant, com ultimament!!!
Estic descobrint moltes coses de mi mateixa... potser masses inclús... a vegades em costa assumirles.
Però quan passa el temps em pregunto si el problema soc jo o si son els altres, perque no es pot viure el moment... tranquilament... relaxadament i disfrutant de cada segon que ens ofereix?
El moment pot durar un segon, un dia, un any o tota la vida... sents que en un moment determinat et ve de gust fer determinada cosa... perque no ferla...? al cap d'unes hores et pot atropellar un cotxe, i no haver disfrutat el moment...i ja no hi hauran mes moments en la teva vida.
Tant importants son les consequencies dels teus actes? poden suposar tanta implicacio que no ens permeten disfrutar? no es just!!!
Crec que mai has de fer res que vagi contra els teus principis... pero sempre ha de fer allo que et demana el cos (sigui el cap, el cor o l'estomac), sino potser perds moments en la vida que ja mai tornaran!
I diumenge a la festa drinksmotion... on l'Albert un compi del curro... s'estrenaba de bartman... i no per necesitat sinó per afició... si es que hay cada hobbie!!!!

sant valentí

Wed, 14 Feb 2007 08:05:28 GMT

No ho he celebrat mai, però avui per algún estrany motiu espero una trucada, un sms... no se... senyals de vida!!!
Pensaba que no posariem els cullons damunt la taula... però els hem posat... divendres anem a sopar... i estic molt nerviosa, no paro de pensar que dir, que fer, que posarme... com si encara tingues 15 anys!!!
No vull aprendre dels errors, no vull que les males experiencies em canviín, i m'alegro de poderme ilusionar i sentirme nerviosa...mes igual si després m'estampo... però no penso perdre'm ni un segon de felicitat encara que després em mori de dolor!!!
I valoro moltísim que "a pesar" de les males experiencies que ell també ha viscut estigui disposat a viure el moment

fangoria + i +

Mon, 12 Feb 2007 11:58:37 GMT

Ostres... realment lo que bien empieza... bien acaba!!!
Aquest cap de setmana he estat Feliç, m'he sentit ... realment no tinc paraules...
El seu nom: Raul... per ara no diré res mes... crec que mai a la meva vida m'havia acollonit tant, por a sentir... por a deixarme anar... por a perdrem en els ulls d'una altra persona...No se que pasará, i no se que m'espanta mes, si no viure l'historia o viure-la i que surti malament!!!
Per altre banda fangoria no em va decepcionar ni el mes minim... i unes de les teloneres, la nancys rubias BRUTALS
http://www.youtube.com/watch?v=zIotmdnhcJs&mode=related&search=
NO US HO PERDEU!!!!
Bueno petons a tots i abraçades a totes

Fangoria

Wed, 07 Feb 2007 08:08:33 GMT

Aquest cap de setmana també va anar molt be...
Dissabte dinar amb el Bruno, i 2 festes d'aniversari una per la tarda i una altre per la nit, ballant i cantant fins les 3 de la matinada... moltes mamis i fills inclosos. L'aran s'ho va passar brutal!!! i diumenge calçotada...
Aquest cap de setmana... pot estar força be... lo que bien empieza bien acaba... i divendres vaig al concert de Fangoria... quin millor principi es pot donar?
L'últim cop que vaig veure l'Alaska va ser una castanyada/halloween... de fa uns anyets... on vaig tenir la sort de disfrutar de una de les seves antigues cançons "mi novio es un zombie", va ser tot un luxe tenint en compte que l'Alaska no esta massa motivada a cantar cançons dels seus inicis... però suposo que la nit s'ho mereixia!!!
No se si tornaré a tenir aquesta sort... el mes probable es que no sigui així, però estic convençuda que serà tot un espectacle!!!, una de les teloneres serà la terremoto de Alcorcón!!!
Aquesta nit ha estat horrrorosa... m'he passat la nit somiant i despertantme, he somiat que parlava amb el Sergi, que ell em deia que m'estimaba i que havia comes l'error mes gran de la seva vida, alhora em deia que havia comés un altre error: embolicarse amb una companya de feina anomenada Sara.
No se... tot plegat molt estrany!!!, i m'he despertat just quan m'estaba plantejant engegar-lo a pastar fang... serà perque si tot plegat hagués estat real no l'hagués engegat?
3 mesos ja fa del viatje a Londres, 3 mesos en que la meva vida ha continuat feliçment, sense saber-ne res... ni un sms, ni una trucada, ni tant sols creuarnos pel carrer... hi ha moments en que penso que potser li ha passat alguna cosa... pq badalona no es tant petit!!!, i després penso que de fet es igual, la meva vida continua sense ell. Soc bastant feliç i hi ha moltes coses que m'omplen... hi ha tantes coses a fer...

Brutal

Mon, 29 Jan 2007 09:49:40 GMT

Poques paraules poden descriure millor aquest cap de setmana...

A vegades quan mes tancat estas i quan menos busques... dons... mes trobes...

He conegut algú, que potser en el futur no es ningú o potser ho es tot... tampoc hi vull pensar gaire!!!

Estic be, i ho he pasat be... qui s'ho podia imaginar?

Vaig sortir divendres i dissabte a la nit, fins les tantes com si tingues 20 anys, cert es que ja no els tinc però internament em sentia super vital i amb moltes ganes de passar-ho be i menjarme el món, i suposo que això es transmet d'alguna manera.

A mes dissabte despres de practicament no dormir, m'en vaig anar a la primera calçotada de l'any, amb un bon amic, i vaig coneixer gent que valia molt la pena.

El seguent cap de setmana tambe està completito... només espero que sigui la meitat que aquest, amb aixó ja em comformo ;-)

Petonets a tots i abraçades a totes!!!

Sola

Wed, 24 Jan 2007 08:58:51 GMT

Aquest cap de setmana ha estat terrorific!!!

Nomes arribar a pistes ma mare va caure... i es va trencar el cap del fémur... aixi que cap a badalona de nou.

El mes trist de tot plegat, es no tenir a ningú amb qui compartir el moment.

Tenir una alegria, una decepció, enrabiarse o viure un moment de felicitat, i no tenir aquella anima bessona amb qui compartir-ho.

Trobo a faltar aquelles converses buides de contingut, totalment absurdes en que juntes paraules per formar frases absurdes, amb la finalitat d'allargar els minuts per seguir disfrutant de la companyia de l'esser estimat.

Si que tinc amics... o persones amb qui comptar... gràcies a déu aixo no em falta... pero no es el mateix... cadascú te la seva vida.

Em fa tanta por que tornin a passar anys avans no trobi algú... només han passat uns mesos i es cert que cada día tinc mes motius per somriure..., conec nova gent o simplement em retrobo amb el passat, i es creen vincles i situacions que realment em satisfan... pero no m'omplen!!!

Em pregunto si algun dia em tornaré a sentir pletorica ¿?

findes

Wed, 17 Jan 2007 07:49:55 GMT

Aquest cap de setmana anem a la Vall d'Aran.

Anem amb la patufa, que es diu Aran.

Aran vol dir vall, així que la vall d'Aran es la vall de les valls.

Esta molt ilusionada de coneixer la terra que li ha donat nom, i jo en tinc moltes ganes de compartir-ho amb ella, i si la neu ho permet dons aprofitarem per fer unes baixadetes per vaqueira.

I el seguent cap de setmana, anirem a port del compte... genial!!! finalment sembla que aquest any la temporada d'esquí no es reduirá a un sol cap de setmana.

Per altre banda el finde passat vem a nar al Zoo, van venir l'Isaac, l'Aya i la seva filla la Shikibú... tots ells residents al japó...., es una llástima que estiguin tant lluny... pero bueno sempre pot ser una bona excusa per fer una visita al seu país.

I sense gaire cosa mes al pap... em despedeixo!!!

El gran valor d'un somriure

Thu, 04 Jan 2007 08:34:23 GMT

Ahir quan vaig arribar a casa, al obrir la bustia... vaig trobar un cd amb 3 pelicules de dibuixos per l'Aran, i de cop la meva cara es va iluminar amb un somriure.

Suposo que haurà estat el meu veí, vaig enlairar la mirada cap a les escales buscant trobar quelcom...

Però ja no hi habia res mes a trobar... ja tenia el millor regal que algú et pot oferir... provocarte un somriure encara que el dia hagi estat molt dur.

Ara es quan em pregunto quina ha de ser la meva resposta, es tant dificil... confiar en la generositat de la gent. Jo ho soc, faig les coses quan em va de gust ferles sense esperar res a canvi... seran aquestes les seves intencions...(seria meravellos!!!) o en el regal hi van implicites altres intencions.

Be de fet es igual..., ahir vaig somriure, igual que un nen amb joguines noves... i la meva filla va veure Santa Claus III, i em sembla genial!!!

Bueno espero que els reis us portin tots els regalets amb que somieu...

Any nou

Tue, 02 Jan 2007 12:29:46 GMT

Un inici de 2007 sense sorpreses...

De qui esperaba saber... n'he sabut, i de qui no en volia no n'he sabut...

Aixi que he començat l'any amb moltes alegries i cap decepció... només espero que la resta de l'any continuï igual... ;-)

La festa a casa l'Eli... genial!!! amb gent molt maca i amb ganes de passar-ho be... i el sopar que es va currar l'eli, com sempre inmillorable... només dire 4 paraules: murgules+fua i novillo+xocolata ... BRUTAL!!!

I com sempre no podien faltar les gambes amb romescu...

I despres... aha, yazoo, alaska i musica per l'estil...

Bueno... Bon Any 2007!!!

Veins

Mon, 11 Dec 2006 15:41:54 GMT

Aquests ultims dies han estat... estranys??? be no tinc molt clar com definir-ho

El dimarts com ja he dit vaug nar a veure el barça a casa els veins del costat...

I ahir a les 21:00 estava pajareant per casa... despres de dormitar tot el dia, i em van picar a la porta, era el veí de sota meu... amb qui no he creuat mes de 10 minuts de conversa en dos anys...

Vaig obrir la porta amb el pijama, i tota escabellada fruit de tot el dia a l sofa, i em pregunta: "has vist l'ilusionista?" i jo que li dic "no", i em dona un cd amb la peli del ilusionista i em diu que tambe ma gravat ratonpolis per la nena... a lo que jo em quedo amb cara d'idiota dient gracies...

Molta gent pensara que aquest noi vol alguna cosa, jo crec que es genial... que avans veien els veien a casa amb un pastís i era simbol de bon veinatge i ara es me facil coneixer algu per internet que als teus propis veins...

Dons em sembla genial que algu tingui el valor de donar la cara avui en dia.

Barça-werder bremen

Thu, 07 Dec 2006 09:49:10 GMT

Que be que m'ho vaig passar, la primera part genial, un partidas... i la companyia... sorprenentment agradable.

Avui he tingut un somni... ha estat horrorós, feia anys que no recordaba els meus somnis... i aquest matí només llevarme l'he recordat amb total claredat, he necesitat dues hores per referme, desde les 6 que sona el despertador, fins les 8 que he aixecat el cul del sofa.

No ha estat un mal son, però m'he pasat la nit corrent, amunt i avall... i el que m'ha emprenyat mes es que corria darrere d'algu amb qui no volia tornar a pensar mai mes... suposo que el subconsicient m'ha fallat.

A la nit quan dormim no podem controlar la ment i suposo que llavors el subconscient aprofita per fer de les seves i alliberarse de les cadenes, a mi aixó no em sembla malament, pero almenys podria no recordar res quan em llevo ;-)

Crec que si a les 6 hagues tingut algú amb mi, me l'hagues menjat del mal rollo que duia.

I res avui a treballar una miqueta, i amb moltes ganes de disfrutar dels tres dies que venen... relax total.

Encara no se que faré... pero segur que ho pasare de conya.

Vallgorguina

Mon, 27 Nov 2006 10:29:57 GMT

A vallgorguina hi vaig molt sovint a buscar bolets...

pero mai em paro a passejar pel poble... passo per davant del que era la meva casa, tot just davant de l'esglesia i dic... aqui vivia jo!!!

Aquest cap de setmana era la fira del bosc, aixi que aquest cop vem aparcar els cotxes... al paquing habilitat per la ocasió i despres a passejar... i de repent darrera l'esglesia... on hi havia aquells columpios arrobinats, envoltats de micaquers i pruneres que atreien un munt d'avelles...ja no hi eren... darrera l'esglesia hi havia un carrer d'asfalt...

A la tarda vem estar mirant el concurs de tallar troncs... per alguna estranya raó, m'hagues agradat baixar i agafar una serra d'aquelles... uff... pobretes les meves ungles... pero certament men moria de ganes!!!

Cada cop m'adono que la vida, te vida propia... a vegades estem de conya i tot dona una volta i s'en va a la merda, o inclus al reves... estem trepitjant el fons i trobem una escala o una corda...

No se pasem temps plorant per una abraçada que no vem poder donar... i quan ja ni ens enrecordem apareix aquell algu i ens abraça. O passem temps recordant aquell peto que ens van donar i som capaços de deixar sortir aquella persona de la nostra vida... per una cosa que no te importancia.

En el moment, en un segon podem tenir tot allo que voliem, i perdre-ho en el segon despres...i al cap d'un minut tornar a tenir una altra cosa que ni tant sols sabiem que voliem, pero que durant el transcurs d'un minut ens es imprescindible i la vida ens ho ofereix.

No es meravellos?

Les coses canvien al nostre voltant i es meravellos quedarnos al costadet a mirar-ho, i saltar a dins quan hi volem participar...

ja torno a ser aki

Thu, 23 Nov 2006 11:54:31 GMT

Dons si...

Finalment em van fotre un bon xute... diazepan+urbason+nolotil+primperan... encara no entenc el perque del primperan...

Be el cas es que ja estic molt millor...

Aquest cap de setmana l'aran vol anar amb bici... aixi que com que no tinc bici... em tornare boja buscant algun lloc on llogarne una... pero be... si mes no ho intentare!!!, i sino tirare de patins... tot i que els que tinc no son en linea... i no son el millor per anar pel carrer.

M'adono que desde fa molt temps no tenia tanta pau com en els ultims temps... si potser soc repetitiva... pero em sorpren...

Em sorprenc a mi mateixa... dormint sola, o fent el sopar, o posant una rentadora... coses tant absurdes i que em fan sentir satisfeta... que extranys som els humans...

Y vinieron los vitorianos

Mon, 20 Nov 2006 08:34:24 GMT

Per fi aquest finde han estat per aqui, el Fran la Maite i el Jorge...

I jo amb migraña...

Tot el cap de setmana practicament al llit i feta una merda...

Punxantme el puto inmigran per intentar almenys semblar una persona amb ells les estones que feia el cor fort i sortia de casa...

Aquestes estones s'han reduit a dos en concret... el dinar de dissabte i diumenge...

Avui segueixo amb migranya... he nat a currat... que hi farem!!! sortint d'aqui men vaig de pet a l'hospital a que m'inyectin alguna dosi que aconsegueixi que em tregui del cap tirarme pel balcó en quan arribi a casa menva...

Perque us ben juro que em tiraria pel balco o em donaria cops de cap si sabes que aquest dolor ha de passar d'una puta vegada.

Quina merda!!!

Pollaste amb mel, peres i camagrocs

Wed, 15 Nov 2006 09:53:07 GMT

Ahir vaig fer un soparet... una cosa menys pendent de la llista!!!

La veritat es que em va quedar molt bó...

Va ser una sopar... com descriure'l? entranyable... si potser es una bona definició.

Hores xerrant, parlant de tot i de res acompanyat d'un bon vi... que va aconseguir que fes esses al cap de ben poc.

Una companyia ideal, d'aquelles que quan marxa desitjaries que s'hagues quedat, les paraules, les frases dites, les idees que et cautiven i desitjaries seguir escoltant els seus pensaments.

Algu que te una altra visió de la vida... que et fa reflexionar, i que et mostra un camí que ni tant sols sabies que existia...

M'encantarà anar amb tu al refugi, i esquiar, i xerrar davant la llar de foc, i que sap... si fa prou fred m'encantarà que m'abraçis i em donis escalfor...

Estic molts de son... però espero que hi hagin moltes nits com aquesta en que la teva companyia faci que oblidi el cansansi i les ganes d'anar a dormir... encara que quan soni el despertador et maleeixi.

Fredolics, rovellons i llar de foc

Mon, 13 Nov 2006 11:22:04 GMT

Finalment s'han complert les espectatives...

Un cap de setmana, tranquil, relaxat, pero que m'ha proporcionat molta pau i harmonia...

Una bona passejada per la muntanyeta, una bona caiguda.. de la que la meva esquena encara s'en resent, una xerrada sobre política davant d'una llar de foc amb una xocolata calenta a les mans...

En aquests moments ens quan em pregunto que mes vull? que es el que em falta per ser feliç? suposo que res d'important...

Tinc totes aquelles coses importants a la vida cobertes

I es genial!!!

finde

Thu, 09 Nov 2006 10:51:01 GMT

Em ve molt de gust que arribi el cap de setmana...

El divendres aniré a sopar amb els compis de feina... diversió asegurada!!!

I el dissabte marxo a buscar bolets... som una bona colla!!! 4 adults i 4 crios...

M'agrada la sensació interior que tinc...

M'he apuntat a match... que fuerte!!!, pero es que es una questió de temps... i si jo estic sola i no estic tarada... dons també puc coneixer algú com jo... jejeejje que fort!!! Mai m'ho hagués imaginat... però bueno... la manera de relacionar-nos està canviant.

Encara recordo quan l'eli es va comprar un movil... jo tenia uns 15 anys i crec que a part de a les pelis mai n'havia vist cap... un dia de pluja ens vem quedar tirades per barcelona... i ella va agafar aquell aparell que a mi em produia vergonya només de acostar-m'hi, i va demanar un taxi...quan el taxi va arribar... em vaig quedar mirant l'aparell i vaig pensar que potser no era tant inútil... al cap d'uns 6 mesos jo ja en tenia un.

Aixi que amb lo de Match... jo seré l'Eli...no esperaré a que cap dels meus amics ho provin... em tiro a la piscina...i el maxim que pot pasar es que no conegui ningu que valgui la pena.

Un altre dia seguim

Carpe Diem

Thu, 02 Nov 2006 10:11:29 GMT

Dilluns, serà dilluns...
Espero que ho entengui i em deixi disfrutar de tots els moments...
Dilluns no ha d'existir ni en la meva ni en la seva...
El divendres, dissabte, o diumenge només són dies per mi, per ell, ni tant sols m'arriscaré a dir dels dos, però si que son nostres... potser de manera individual... pero nostres.
Junts disfrutem, ho pasem be, i riem... només vull això durant aquests 3 dies, em pregunto... m'ho espatllarà? dubtarà? preguntarà? o potser seré jo qui ho espatllarà, dubtarà o preguntarà?
Desitjo amb totes les meves forçes que no succeeixi... vull tenir un cap de setmana CARPE DIEM...podrá ser? com el de Dublin... que va ser genial...
Ja us ho explico... i ensenyo les fotos...
Petons a tots els que em llegiu

Londres

Mon, 30 Oct 2006 08:31:09 GMT

Aquest cap de setmana ha estat molt estrany...
Ho he pasat molt be amb l'Aran, però dissabte vaig cometre l'error de sortir, i trobarme a qui no m'havia de trobar, cometre l'error de caure en la tentació i engegar-ho tot a prendre pel cul.
Be dels errors també s'apren i a vegades inclús es disfruten... jejejeje.
Certament l'error potser es disfrutar-los perque després saben a poc!!!
Però be...
Aquest cap de setmana vaig a Londres... a cumplir un dels meus somnis,
vaig a veure el fantasma de la opera http://www.thephantomoftheopera.com/poto/home.php
i aquest es el meu hotel : http://www.belgravehousehotel.com
I despres, deu dirá...
Tinc ganes de mantenir la meva relació amb l'Albert, i gaudir-ne...
Tinc ganes de estimar a la Carol i al Sergio...
Tinc ganes de fer un cafe amb un vell conegut, l'Àlex...
Tinc ganes de fer un sopar amb un altre vell conegut, el Dani...
Tinc ganes de veure les fotos del viatge del Bruno i la Tere...
Tinc ganes de seguir anant a buscar bolets amb l'Eli, el Dani, el Pol i el Jan...

Tinc ganes de compartir molts moments amb l'Alicia i la Mercé i les 4 joies que ens envolten
Tinc ganes d'anar al teatre, d'esquiar, de fer escalada, submarinisme
Tinc ganes de VIURE
Per damunt de tot tinc ganes de gaudir de tot aixó amb la meva filla...
No hi ha un després, no hi ha un demà, no hi ha un adeu... res no te final, simplement sembla que les coses s'hagin d'acabar per poderne començar d'altres, pero no s'ha de veure com un final, sino com l'inici d'alguna cosa molt millor, una cosa que podem agafar amb les mans, esta al nostre abast i nomes hem de voler anar endavant... els camins no son del tot recte i tenen bifurcacions... un adeu es tant simple com que jo segueixo el camí de la dreta i tu el de l'esquerra... però no cal dir adeu...perque ningu sap on ens porten les nostres eleccions i potser els dos camins tenen un mateix desti.

Respecte per davant de tot

Tue, 24 Oct 2006 06:49:59 GMT

Les persones pensem, actuem, decidim diferent, no som iguals i les nostres idees poden ser totalment oposades a pesar de l'estima que ens poguem tenir entre nosaltres.
La gracia de la convivencia esta en aprendre a respectarnos mutuament, aprendre a acceptar com es la gent que ens rodeja i posarnos al seu lloc.
Tu ja saps que t'ho dic a tu, et dono les gracies per no enganyarme mai, i per saltarte les teves normes i esquemes mentals simplement perque a mi em fa falta. Et dono les gracies per pasar per damunt de tu mateix per donarme suport, pero he de deixar de demanar als demes que siguin diferents de com son simplement perque jo ho necesito.
M'agradaria que les coses fossin diferents, m'agradaria que tu pensesis diferent, pero no es aixi, i si t'aprecio i t'estimo he d'acceptarte amb lo bo i lo dolent, i si aixo ens allunya fisicament dons...jo he d'anar endavant.
Crec que em puc allunyar de tu amb la confiança que si un dia estic a punt de caure, tu em reculliras, i no dubtis mai que sempre podras comptar amb una abraçada per part meva sigui pel motiu que sigui.
Dia a dia soc mes coherent i estic disposada a lluitar contra les meves necesitats i no demanar mes del que em pot donar la gent.

Aire de nou

Wed, 18 Oct 2006 11:00:40 GMT

Ahir em vaig quedar a casa amb un costipat historic...
I avui porto tot el dia amb la sensació que em falta l'aire... no se si es la manca de nicotina, l'encostipat, la manca de contacte huma, la manca de conversa...
S'acosta el cap de setmana, suposo que aixo em genera ansietat, el no saber, el no voler... tenir molts plans i que tots resultin horrorosos.
Mantinc un sol pla en els meus desitjos, cada cop que puc elegir, elegiria el Tot i m'he de conformar amb la resta, perque el tot no es meu.
Almenys estic satisfeta de lo consequent que estic sent amb els meus desitjos... si no tinc el que vull no em comformare amb menys, pero si m'adaptare per aconseguir que la resta em satisfaci...
Poc a poc... he pasat setmanes genials, si una no ho es el mon tampoc s'enfonsa!!!

No puc

Thu, 28 Sep 2006 06:23:03 GMT

Estic farta de dir "no puc", em poso metes imposibles, m'imposo una normalitat a la que no estic preparada. I després em topo amb el fracás el que fa que em derrumbi estrepitosament.

A qui li estic demostrant?, amb qui estic competint? perque no paro d'autoimposarme metes impossibles?

He entrat en una dinamica bastant autodestructible i he de parar de picarme contra la mateixa paret, jo mateixa engego el motor per estimbarme contra parets que he creat el dia anterior.

Prou

Accepto que en aquest moment de la meva vida estic limitada, limitada per les circumstancies i per mi mateixa i m'he de proposar metes factibles per tal que l'euforia dels exits m'empenyi a metes mes grans.

Vitoria

Mon, 25 Sep 2006 12:03:10 GMT

Amb una mika de sort aquest cap de setmana cap a Vitoria amb la pitufi, en tinc ganes!!!

Si hi vaig hi aniré amb un company de classe de l'Aran i la seva mama... a veiam que tal...

I el seguent cap de setmana a Dublin a veure l'Albert... l'únic es que he d'agafar el vol a Girona...

I em fa una mandra anar fins a girona... sobretot per la tornada!!!

Però suposo que al final valdrà la pena

Tavitu

Tue, 29 Aug 2006 06:57:20 GMT

Fa molts i molts anys algu anomenat Tavitu, Tau, Gustau... depen del moment em va demanar que li respongués a 3 preguntes, es una persona que vaig coneixer via messenger l'any 2002 aprox, fara poc temps per fi vem quedar per fer un cafe... tot i que es va convertir en una cocacola i un cubata... i em va recordar la petita entrevista que m'havia fet anys enrera... jo ni men recordaba... aixi que me la va enviar per mail. Em sembla sorprenent... coneixentme com em conec... que fos capaç de respondre amb tanta sinceritat a un desconegut llavors, i a alhora em sobta pensar que si m'ho preguntes ara... probablement les paraules serien diferents pero el contingut el mateix

From: "laia casula" <laia_medina@hotmail.com>
To: tavitu

Subject: Re: Petita entrevista?
Date: Fri, 07 Feb 2003 11:37:56 +0100
>Estas com un llum pero et respondre....
>
>* Quan està a les fosques que veu la Laia?
>La Laia mai està a les fosques: li fa por
>
>* Quan està sola amb qui està la Laia?
>Amb la persona que millor l'enten, i que l'escolta quan parla, i
>sobretot la laia quan està sola pensa i viu en el pasat, li agrada
>recordar que en algun moment la seva vida era diferent (ni millor,
>ni pitjor), que existia una altra Laia, moltes vegades la Laia d'ara
>parla amb la Laia del pasat, i es posa trista pensant que ja mai mes
>serà com era. Imagina com hagues estat tot si hagues seguit uns
>altres camins, si hagues pres altres decisions..., a cops li agrada
>el que veu i a cops s'adona que ara te el millor que podria tenir.
>En certa manera a la Laia li agrada estar sola,
>* Creus que amb aquestes preguntes coneixerem més a la Laia?
>No ho se, 3 respostes no son suficients per coneixer-la, però es un
>bon principi.
>
>M'has fet pensar massa, i ara no estic sola, i dec fer una cara de
>panolis a la feina..., pero en certa manera es agradable pensar que
>encara hi ha algu pel mon disposat a coneixer desconeguts.

Reflexions

Thu, 24 Aug 2006 08:03:21 GMT

Agafo aire, i el deixo anar...
Em relaxo...
Sense aire no es pot viure, pero si només agafessim aire i no el deixessim anar també moririem.
Tot en la vida ha de tenir la mida justa, i suposo que un dels secrets de la felicitat esta en trobar el punt d'inflexió de tot el que ens rodeja.
Arribar a aquell punt màxim amb la cura de no sobrepassar-lo i caure per l'abisme, crec que es tant complicat trobar-lo!!!
A mes hi ha tantes coses que ens rodejen que quan tobem el punt just d'alguna cosa les altres s'ens descoloquen, a vegades tinc la sensació que només faig que replantejar-me la vida, resituar totes les coses i seguir endavant, sembla que quan la meva vida s'estabilitza es com si em quedes a mitja muntanya i necesito seguir pujant... i em busco problemes o alegries o... Qualsevol cosa per estar ala cresta de la onada encara que sigui per uns segons, encara que despres caigui...

el sub-mundo

Mon, 21 Aug 2006 10:59:48 GMT

Ahir parlant amb un company sobre la meva situació actual, ho va definir de la millor manera possible... el sub-mundo.

De fet quan estas solter recient sortit d'una relació trencada, aixeques una pedra i et trobes algu que esta igual que tu... igual de perdut i de desamparat... amb ganes de refer la vida i de menjarse el món, però sense saber com...

I suposo que la unió fa la força, i de repent et trobes rodejat de nova gent amb noves i diferents aficions que tu i amb ganes de compartir-les.

De fet crec que despres de un fracas si aconsegueixes sortir del forat ets una esponja disposada a fer de tot, a provar-ho tot, i a compartir-ho tot.

Aixi que no puc dir altre cosa que el sub-mundo es un dels millors llocs on he estat mai... i tot i que soc conscient que em puc arribar a cremar... espero no sortir d'aquest mon fins que realment m'en hagi cansat.

Marrakesh

Thu, 17 Aug 2006 10:34:53 GMT

Com ja heu vist amb les fotos marrakesh ha estat un viatje inoblidable, en general crec que mai oblidare aquests mesos de la meva vida. He conegut tanta gent, un que valen la pena i altres que no la valen...he vist tants colors, tinc tantes ilusions... ja diuen: "No hay mal que por bien no venga"... i es ben cert!!!

Espero seguir així, tinc un parell d'amics penjats a qui tinc ganes de recuperar... i espero anar a Dublin en breu, també tinc ganes de coneixer gent nova... amb noves aficions que descobrir...

No se... les vacances m'han carregat les piles!!!

ja tinc les fotos de setmana santa

Wed, 26 Jul 2006 09:14:06 GMT

Que estrany es tot plegat... fa 2 mesos volia compatir la meva vida amb una persona i ara nomes m'interesa una cosa d'ell, quan vaig deixar de plorar i em vaig posar a pensar ho vaig veure super clar... que es el que realmeny anyorava? per mi la resposta era clara, però no sabia si era un sentiment real o induit per la meva força de voluntat, no podia ser que les pessigolles a l'estomac, els somriures continguts, els abraços i petons desitjats... nomes fossin fruit d'una calentura.
Ahir em vaig posar a prova, tot i saber que posaba en joc l'estabilitat emocional a la que tant m'havia costat arribar, i em vaig adonar que no era un tema de força mental, o de contenció emocional, sino que era real.
Vaig disfrutar, vaig sentir dins meu com tot explotava, i despres... despres RES, un somriure a la cara fuit d'haver-ho passat be... i a otra cosa mariposa...

Per fi la Calonjada!!!

Fri, 21 Jul 2006 06:47:39 GMT

Joder que be que estic... qui m'ho hagues dit el dia 4 de juny... que gairebé 2 mesos mes tard, el meu cor estaría pletóric d'il·lusicons.

M'agrado com a persona, em sento tant be amb mi mateixa... m'ha costat una mica però tot arriva.

Aquest dissabte la calonjada, amb la meva princesa, a la que tinc moltes ganes de veure... Es que realment no tenia motius per estar trista..., Una feina que m'agrada, uns companys que son perletes, un amic que sempre està allà, una amiga amb qui comptar, un ex-marit que m'ajuda, una filla meravellosa que omple tots els minuts de somriures... que mes li puc demanar a la vida?

Ara mateix no necessito a ningú que m'estimi ni ningú a qui estimar...i al igual que la pau interior i la tranquilitat ha arribat, se que l'amor també arribarà, nomes espero que trigui una miqueta ;-) perquè ara mateix vull disfrutar al maxim de la llibertat i la independencia.

Aniversari

Tue, 18 Jul 2006 11:25:03 GMT

Ahir no vaig celebrar propiament el meu aniversari, pero ho vaig passar be, cine, sopar i dormir... un plan tranquilet pero molt agradable.

Em va trucar practicament tothom i em vaig sentir molt estimada, inclús gent que no esperaba que ho fes... ;-)

Al final no va estar tant malament!!!

despedida de soltera

Mon, 17 Jul 2006 07:09:45 GMT

Aquest cap de setmana he estat a la despedida de soltera de la Tere... una bona amiga, m'ho he passat de conya tot i que en alguns moments, m'ha donat bajon...

Estar a una despedida, ha remogut moltes coses en el meu interior, sentiments que havia allunyat del meu cor i la meva ment han tornat a apareixer, al cap i a la fi no podem ignorar els nostres sentiments i allunyarlos con si no fossin reals, els hem d'acceptar fins que reviurels ja no ens produeixi dolor i puguem somriure al pensar-hi.

Per altre banda... avui es el meu aniversari, estic segura que estaré be i que tot i que aquest any els anys em pesin i no em vingui de gust fer res... sempre es bo fer anys... perque vol dir que encara que sigui en petita mesura estem vius.

cap de setmana

Fri, 14 Jul 2006 08:36:27 GMT

Aquest cap de setmana puc morir en l'intent... tinc una despedida de solter que pot acabar amb les meves forçes... però segur que ho pasarem be.

He estat donant-li voltes a una conversa amb el Sergi, em va preguntar si li tenia rencor... i li vaig dir que si, però es fals, no vull tenirli rencor, ni rabia, ni odi...

Cada cop que algu important a la meva vida es queda pel cami em faig la mateixa pregunta: Si m'estigues morint i tingues temps d'arreglar les coses, ho faria? En aquest cas la resposta es que si... llavors perque m'he d'esperar a que em passi res per demanar perdó o per perdonar? En el fons del meu cor, ja l'he perdonat, ara només he de fer fora la capa superficial de rabia i rencor i podre tirar endavant sense tenir res pendent.

Arribar a aquest punt, em dona molta satisfacció personal, i em demostra que soc la persona que vull ser...

Marrakech

Wed, 12 Jul 2006 10:21:03 GMT

M'en vaig al Marroc de vacances!!!

Aquest es el meu viatge:

http://www.royalvacaciones.com/scripts/royalvacaciones/herramientas/Generica/general.asp?i=1&u=1&t=1&codH=13&nom=Circuito&codUbicacion=-2&codarea=60&n=1646

M'en vaig amb un bon amic, el Sergio, joder es el millor viatge que podia imaginar... i la imatge del sergio i jo en el desert i la nostra amistat acompañant la posta de sol es torna idilica.

La vida sempre ens ofereix oportunitats magiques que no podem deixar escapar, i ens permet ilusionar-nos i agafar-nos a elles per ser feliços...