laia casulà (blog kamikaze): amics

Santi Ortego

Tue, 25 Sep 2007 09:35:40 GMT

Avui es un mal dia!!!
Per desgracia demà encara serà pitjor!!!
Ha mort la mare d'una bona amiga, i m'he assebentat que el meu mentor ha mort.
El Santi va ser el millor professor que he tingut mai, si avui treballo amb eines Oracle es perque ell va aconseguir que m'apassionessin les selects, outer joins, optimitzacions, modelat de base de dades i millons de coses mes.
Va ser el tutor del meu projecte de final de carrera, i va estar al meu costat els 4 mesos, exercint de tutor, de mentor, i d'amic... vaig acabar la carrera al 2002 i mai en vaig perdre el contacte, inclús de tant en tant si tenia algún dubte a la feina em conectava al messenger on el trovaba sovint i sempre estaba disposat a ajudar-me.
Et trobaré a Faltar!!!
-----------------------------------
Descanseu en Pau!!!

Gràcies a tothom

Thu, 13 Sep 2007 07:05:31 GMT

Aquest blog va començar com una manera de poder desforgar-me, fa 1 any i mig vaig tenir un desengany sentimental i les hores passaven molt curtes. I no tenia un amic amb disponibilitat 24 hores per menjar-li el cap (potser si que el tenia però no era qüestió).
El cas es que la meva vida habia de continuar, habia de llevar-me cada dematí, vestir-me, arreglar la meva filla, anar a treballar i fer-ho tot amb cara i ulls... hi habia dies que realment s'em feia una muntanya insuperable... i quan no podia mes dons escribia aquí i era una manera de treurem els mals pensaments.
Però això del blog em va agradar i tot i estar molt millor vaig seguir escribint...
Aquestes dos setmanes he alucinat amb la gent que m'ha donat anims i s'ha preocupat...
Per la "tranquilitat" de tothom, no te res que veure amb el tomás, ni amb la família... ni amb les coses basiques de la vida.
Però si que es important per mi!!! i evidentment afecta a la meva vida personal de manera directa...no vull avansar res ja que tampoc tinc molt clar, QUI llegeix el blog!!!
Així que gràcies a tots pel suport... i demà us ho explico!!!

gairebé fa 20 anys

Wed, 11 Jul 2007 09:09:39 GMT

Vaig arribar a la urba, cambrils, montroig (digali com vulguis) fa gairebé 20 anys... feia 4t d'EGB... calculo que tindria 9 anys... i en una setmaneta en faré 29!!!
No puc asegurar desde quan soc amiga de la Carol, del Bruno de la Gemma, del Sergio, la Sandra, la Bibi, el Jaume, l'Albert, l'Ivan... no se quin dia, ni tant sols quin any, ens vem fer amics... quan arribes nou a un lloc... primer vas amb uns... despres amb d'altres... fins que finalment trobes el teu lloc... a vegades no el trobes mai!!!
Tinc la sort de poder dir que m'he endut amics de veritat... de la gent que vem començar a recorrer la urba amb bici quedem ben pocs... a vegades m'entristeix... pero veient-ho amb perspectiva m'adono que es meravellos seguir tenint-los a la meva vida...
Aquest any celebrare el meu aniversari... cosa ben estranya!!! i m'emociona saber que gairebe tots ells compartiran aquest dia amb mi... alguns desde la distancia... ja que d'altres compromisos no els permeten venir... pero estic segura que estaran amb mi... i em dedicaran uns minuts del seu temps...
Del que era o es, ja no ho se, el meu millor amic nomes en queda això:

Hola:

Lo siento pero no acudire a tu fiesta de cumpleaños.

Igualmente gracias por la invitacion.

Saludos.

Que trist!!!
Per la meva part, i sent sincera, el trobare molt a faltar!!!

Pintes de color de rosa

Wed, 13 Jun 2007 10:49:44 GMT

Ostres a Dublin, el el pub crowl vaig agafar una GRAN taja!!! l'albert que ens coneixem desde fa mes de 20 anys no m'havia vist mai en aquell estat tant lamentable!!!
No se ben be perque tinc la tradició(no només jo) de guardarme els gots de totes les pintes que em bec, i despres regalar-los com a trofeus de guerra!!!
Aquest cop vaig pensar molt en 3 persones mentres me les bebia (espero compartirles amb ells el proxim cop que hi vagi) aixi que inebitablement els trofeus de guerra eren per ells!!!
Ahir els hi vaig donar... em va fer molta ilus!!! a vegades fa molta mes ilusio donar que rebre...
Pero he de reconeixer que en aquest poc temps, ells m'han donat molt mes del que es pensen...
En especial TU...

Un petó

Wed, 18 Apr 2007 11:21:45 GMT

Un petó que vem escampar, un petó public, un petó del que ens vem riure, un petó que 15 anys mes tard encara recordem.
Era una tarda d’Agost, d’un dia qualsevol, piscina, taula rodona i els meus amics al voltant.
Aquella bicicleta verda començaba a sonar, es començaba a sentir el seu murmiri de lluny, i llavors va entrar per la porta de la piscina ni ell ni jo vem donar importancia a aquell moment, va seure al voltant de la taula com un mes.
A que juguem?
Verdad, Accion o beso va dir algú!
Després de estona jugant i fent l’idiota, li va tocar a ell de nou
Va triar petó!!!
I me’l volia fer a mi!!!
Morta de vergonya i deprés de dir que no i que no i que no em vaig veure obligada a fer-li, eren les normes del joc.
Amagats en una cantonada, en un racó, asegurant-me que cap adult ens veies PAM
Ja està? Així es un petó?
En aquell moment em va semblar,insignificant, en canvi avui es un moment que guardo com el principi de la nostra relació.
L’inici de les mirades que finalment es convertirien en una bona amistad
Et trobo molt faltar!!!

Albert: quien te ha visto y quien te ve

Wed, 27 Dec 2006 16:04:24 GMT

Es que no te desperdici:

http://www.youtube.com/watch?v=JzRT0AsqMFo&mode=related&search=

http://www.youtube.com/watch?v=bnr3VXk65JA&mode=related&search=

http://www.youtube.com/watch?v=p6m0tCRlZ78&mode=related&search=

Aixo si... amb molta dignitat!!!

Bon Nadal i Feliç Any Nou