laia casulà (blog kamikaze): queixes

cronica de una muerte anunciada

Wed, 12 Sep 2007 15:33:02 GMT

Quant temps queda?
Serè jo o seràn la resta qui posarán fi a aquesta agonia?
Queda alguna opció de salvació? vull que quedi aquesta opció?
Si no se que vull, com puc esperar que la vida em doni el que desitjo?
Suposo que en el fons es com la fabula de la zorra y las uvas... on la zorra davant la impossiblitat d'agafar el raïm... decideix que en realitat no volía el raïm perque encara estaba verd.
Però en el fons, si hagues pogut agafar el raïm se l'hagués menjat encantada...
El mes fort es que jo ja tenia el raïm (verd o no) i jo soleta l'he deixat perdre... ara està tant amunt que està fora del meu abast.
Suposo que divendres sabrè si queda alguna opció... però com diuen a casa: "els únics que ho perdonem tot som la familia"
La veritat es que estic bastant anguniosa, nerviosa i avergonyida, se que la he cagat fins al fons... però tothom te dret a queivocarse.. no?
Suposo que el problema es que no tothom esta obligat a perdonar!!!

Crido Crido però no porta enlloc

Tue, 04 Sep 2007 14:51:55 GMT

Crido i crido, parlo, dialogo i no porta enlloc.
No estic be... sembla evident, masses dies, masses hores, massa estona demanant a crits sense rebre resposta.
Jo soc el problema, jo soc la solució.
Aquesta es la resposta.
Qui decideix que es important i que es trivial? Si per mi es important, encara que la resta del mon ho consideri trivial, han de dornar-ho tot?
Potser es perque ho veig tot desde el meu prisma, potser aquest es l'error... pero sempre he dit que si la meva millor amiga em truka plorant desconsolada perque li ha sortit un gra al nas... dons jo correré... perque si em truca plorant desconsolada es que per ella es important... i probablement darrera el gra al nas, s'amagui un problema de debó!!!
Estirar d'una corda infinita, buscant-ne el final i adonar-te que no existeix, i si deixo d'estirar es trencarà...
Tot el que vull en aquesta vida ho tinc a tocar dels dits i ara em sembla molt llunyà.

Negativa

Mon, 03 Sep 2007 10:23:36 GMT

Em sento pesimista...
Gairebé sempre he estat una persona positiva, pocs copa a la vida m'he recreat en els problemes...
Crec que tot te un cantó bó, sempre el busco e intento centrar-m'hi enlloc de centrar-me en els aspectes negatius que he de reconeixer que també hi son. I si algun cop no aconsegueixo trobar res positiu... agafo el toro per les banyes i hi poso remei.
Pero porto unes semanetes, desde que vaig començar a treballar, on tot ho veig negre. Fisicament em trobo malament, quan no em fa mal l'orella, em fa mal la panxa i quan no... em fa mal el cap. I animicament em sento trista, tinc una parella que sent objectiva m'ho dona tot... i en canvi nomes soc capaç de pensar en els detalls que no te, que si avui no m'ha escrit un mail, o no ma fet un petó, o no m'ha dit t'estimo prous cops... i jo no soc així... si no m'en recordo ni del dia que vaig neixer, mai he donat importancia als detalls... i ultimament tinc la sensació de no tenir prou amb res...
Vull dir que probablement si es passes el dia fent-me petons i dient-me t'estimo també em semblaria poc...
I a la feina igual, i tot igual... es com un estat d'anim completament negatiu... que se que no porta enlloc... pero del que no en puc sortir...
Merda!!!

a la vallesana hi ha una sola recta

Wed, 27 Jun 2007 07:19:24 GMT

A veiam, cada dia paso dos cops per la vallesana...anada i tornada,
Normalment hi ha camions que van o tornen de la pedrera a 40Km/ph, a mes s'ha d'afegir alguna que altre autoescola que ha decidit que aquest camí pot ser un bon lloc de pràctiques... fins aquí em sembla bé... tot i que relenteixen el tràfic i multipliquen per 2 el que hauría de ser un trajecte de 10 minuts... però per ells no va la meva queixa.
La meva queixa es refereix a aquella gent que per poca experiencia, per por, o simplement per gust es passen tot el trajecte a 40... i tu vas a darrera pensant "a la recta els adelanto" i els cabrons veuen la recta i diuent ostia que guay... i es posen a 60/70... aixo si!!! frenant avans d'arribar a la curva... amb lo que totes les teves expectatives d'adelantar amb SEGURETAT s'en van a la merda...
Llavors es quan començes a veure altres cotxes que perden la paciencia i començen a adenlantar en trams on la visibilitat es escasa...
Aixi que siusplau... sigui pel motiu que sigui, la gent que durant les curves va a 40 o a 30 (respectable) o a la velocitat que vulgui... quan arribin a la recta... manteniu aquesta velocitat... i aixi els que volem, com a minim, anar a la velocitat permesa, 50, podrem fer el trajecte sense perdre els nervis i maleir tota la vostra familia!!!