laia casulà (blog kamikaze)

Pues llegó el día!!!

Sun, 27 Jul 2008 17:36:35 GMT

Y no decepcinó!!! ;-)

Dons res...

Després de que el "cabrón" em fes creure que ens anavem a tirar en paracaigudes, el que va provocar que m'acollonis i li digués que no ho volia fer... el dia va ser meravellós... bé dintre de les jaimitades del meu perla...

Ens vem llevar a les 7... i a les 8 ja sortiem de casa... com sempre tard!!!

Despres de volar amb la moto fins a palafrugell vaig descobrir que el regal era que havia llogat una mena de lanxa que es pot conduir sense carnet perque els dos solets ens dediquesim a recorrer les caletes desl "acantilats" de la costa brava!!!

Detall a tenir en compte.. quan vem voler parar... vem tirar l'ancora i després no la sabiem treure... ;-)

I sobretot no us tireu a l'aigua sense haver baixat l'escaleta... ja que es molt dificil pujar!!! jajajajaja

A part d'aquests petits incidents amb els que vem riure molt i el petit detall d'oblidarnos la crema :-( el que m'ha provocat cemades com a minim de tercer grau... jejejeje tot va ser meravellos... despres al migdia un arrosset caldos de llobregant(bogavante) i a fer la migdiada a la platja... que mes es pot demanar?

demà faig 30 anys

Wed, 16 Jul 2008 18:21:57 GMT

Uffff
No se...
A vegades hi ha dates senyalades....
Quan en vaig fer 18... Els meus amics em van dur al camping en plan sorpresa sorpresa... Alla estaven l'Eli, el Bruno, la Gemma i el Sergio... Entre d'altres!!!!
Quan en vaig fer 25... Els meus amics van venir a la urba en plan sorpresa sorpresa... Allà estaven el Bruno, la Gemma, el Sergio, la Carol i l'Albert... Entre d'altres!!!!
Les dues festes van ser quelcom inesperat per mi!!!
A mes els meus amics, com que em coneixen, van ferme una festa a la meva mida, regals inclosos!!!
Pels 18... Jo portaba el braç ple de pulseres... Tota una coleccio, n'havia arribat a dur mes de 50 en un sol braç (jajajjaja no em feia falta fer culturisme) i evidentment em van regalar una pulsera, i un zippo gravat amb les inicials del bruno i el sergio...
Allà hi va haver pastis, sopar i un bon rollo que la flipes!!!!
Per explicarvos els 25 primer us situaré una mika....
La urba, es una urbanizacio al mig de la N-340... Que a 8 Km per una banda esta cambrils, a una 3Km esta miami platja, per dalt hi ha muntanya i per sota la platja....
Activitats d'oci, teniem les del camping de davant on ens colavem i hi havia 2 "discoteques"(si es pot dir aixi) i un chiringo a la platja...
Per anar a la platja s'havia de passar per un tubo metalic enmig del bosc... I a la nit a mi em feia por... Aixi que sempre el passavem cantant i amb algu que em donava la ma.
Per altre banda per anar del chiringo al camping... Hi havia apenes 100 metres de sorra que sempre mels pasaba algu a coll pq no m'entres sorra a les sabates(em tenien molt mimada)
Aixi que 2 mesos d'estiu que ens passavem tots allà, si no inventavem coses es feien molt aburrits i repetitius....
Durant aquells mesos teniem: la festa del lobo(totes les nits de lluna plena) en que anavem al bosca a beure, menjar i udolarli a la lluna...
O els nostres famosos campionats de parchis
O anar a posar ous al parc infantil del camping mentres cantavem una canço de dirty dancing
Aixi que quan vaig complir 25... Van venir tots a la urba i en una nit vem fer tot el que feiem els 2 mesos d'estiu... Vem pasar per el tubo, aquest cop mi van fer pasar a mi sola mentres cantaba la nostra canço, vem anar a udolarli a la lluna, vem anar a posar ous, vem anar al pay pay (una de les discos del camping)... Entre moltes d'altres coses!!!
Arribaba a un lloc i em trobaba la pista per anar al seguent...
Aixi que recordo els 18 i el 25 amb moltissim carinyo!!!
No se per quin motiu pensaba que els 30 tambe ho serien de emotius... Pero no sera aixi... De fet dema ni tant sols veure a cap dels meus amics, ni a la familia ni a ningu!!!
Durant el dia a treballar i a la nit m'han posat el sopar d'estiu de la meva empresa!!!
La veritat es que porto fatal aixo de ferne 30... No en tinc cap ganes... Ja tothom ma donat els regals... Pero tampoc es aquet el tema... Els regals son el de menys... Lo important es la ilusio... Que ara mateix no tinc... Que he perdut... Em fa mandra fer anys... Perque no hi ha res a celebrar ni ningu amb qui fer-ho!!!
La meva unica esperança es el tomas... Li vaig demanar un dia... Que em planifiques un dia de mati a nit... Aquest dia sera el 26!!!
Estic convençuda que no oblidare els meus 30 anys!!!

el got mig ple

Tue, 15 Jul 2008 18:01:35 GMT

I la princesa va ferli un petó al princep i el princep va dir: DEIXAM!!!
Jajajajajaja... Como ha cambiado el cuento!!!
Soc conscient que tothom te problemes, que ningú es perfecte i que la cara i l'anima de qui comparteix la vida amb tu es van destapant dia a dia...
Alhora hi ha parts de mi que no acabo de reconeixer... La necesitat de caricies, la necesitat de petons, la necesitat d'atenció constant... M'escudo pensant que necesito tot aixo perque no ho tinc... Pero en el fons inclus jo se que si que ho tinc...
Ens ofusquem pensant en el que no ens donen i no veiem tot el que rebem!!!!
D'ell rebo: algu que s'estima a ma filla, algu que m'estima a mi, que em fa somriure quan no en tinc ganes, que em tranquilitza quan m'abraça, que pensa en mi, que em cuida a la seva manera, que em compra totes les xorrades que vull, que mima a l'aran i li compra tot el que demana, que ens fa dinars i sopars bonissims, que condueix, que carrega amb els packets, que em porta a la feina sempre que li demano, que esta al meu costat quan estic rallada, que es sincer, que em truca cada nit si no ens veiem per dirme :"bona nit"...
Despres d'aixo i de 1000 coses que sem obliden... Tant important es el que no fa?
Tan important es que no sigui carinyos? Que no em faci gaires petons? Que no em digui bon dia pel demati?
Si es que... Soc la ostia!!!
He d'aprendre a valorar les coses que tinc, que no tothom estima de la mateixa manera.. Pero no per aquest motiu estima menys!!!

Consequencies

Mon, 14 Jul 2008 17:16:53 GMT

Canvi de xip, canvi de xip, canvi de xip... No faig res mes que repetirme que es el que he de fer...
Quan quelcom es trenca o es malmet... Mai es culpa d'una persona, mai es culpa de la situacio, en realitat no hi ha culpes... Hi ha decisions equivocades...
Sempre he pensat a la vida de que qualsevol persona hi ha un moment en que ha pogut decidir... I acabar en un punt determinat no es res mes que el fruit de les consequencies de les nostres decisions...
A vegades hi ha trens que passen un cop a la vida i després ja mai mes els podem tornar a agafar... Es aquella decisio de tirar per aki enlloc de per allà... Aquella decisio que creiem irrellevant i que ens porta a cometre el major error de la nostra vida... O inclus ens aporta la major alegria...
Imaginem les consequencies dels nostres actes per prendre decisions, pero mai podrem saberne l'abast exacte... Tombar per un carrer diferent un dilluns tornant de la feina pot fer que coneguem algu, que ens retrobem amb algu, o que deixem de veure algu que va per el nostre recorregut original... Pot fer que ens atropelli un cotxe... Mai se sap!!!
No podem culpar als demés de les nostres decisions, no podem culpar el destí, fins i tot no ens podem culpar a nosaltres... Ja que com diuen " a lo hecho pecho"
Aixi que tenint la seguretat que la meva parella ha decidit estar amb mi, i que jo he decidit estar amb ell... I que fruit d'aquestes dos decisions la consequencia es que feliçment estem junts... Perque no em deixo estar de punyetes i de detalls en el fons insignificants i dono gracies al poder de les decisions per havernos portat fins aquesta consequencia?
Ufff que complicat de llegir.. No? Jajajajajaj :-)
Bueno pos eso... Tot i les meves rallades, els meus pensaments negatius, els meus mal rollos puntuals... En el fons he decidit compartir la meva vida amb ell... Estic segura que es la millor decisio que he pres mai... I no hi ha res al mon que em vingui mes de gust que asumirne les consequencies la resta de la meva vida!!!

quizás mañana

Fri, 11 Jul 2008 15:07:56 GMT

Menuda Mierda...
Me debato entre mi misma entre pensar y obviar... Ignorar las certezas hasta que sean inevitables... Pero os creeis que soy estupida?
Os creeis que soy ciega... Dicen que el tonto es el mas feliz... Cuanta verdad se esconde tras estas palabras!!!
Cuantas veces he soñado con serlo, con ignorar todo lo que sucede a mi alrededor... Y no puedo...Menuda Mierda!!!
No puedo ignorar esa sonrisa que vi el sabado encima del escenario. No son celos de amor... No os equivoqueis!!!
No creo ni por un momento que en su mirada haya deseo, son celos por esa mirada, esa mirada tranquila, relajada, esa mirada que simplemente define la felicidad...
Esa mirada que tiempo atrás me dedicaba a mi!!!
Dicen que la esperanza es lo ultimo que se pierde, la esperanza me hace pensar que quizas soy todo lo contrario a ciega, tonta y necia... Quizas veo mas cosas de las que realmente hay, quizas las conclusiones que saco no son reales... O simplemente la esperanza de que quizas mañana, o pasado me volvera a mirar con esos ojos, y me volvera a tocar con esas manos...
Aunque esa esperanza dia tras dia, eperando a que vuelva a mi, lo unico que consigue es sumirme en el sentimiento de decepción, de rabia e inclusio en cierto modo odio...
Me cuesta creer, me cuesta un mundo, e inevitablemente mi incredulidad se refleja en todos mis actos, en todos mis movimientos... El ir y venir estan manchados de desconfianza, de temores...
Es cierto que el tonto es el mas feliz, pero a la vez tambien es cierto que no hay mas ciego que el que no quiere ver.
Y comparto mi vida, mis dudas, mis pensamientos con alguien ciego por decision, alguien que creo ha decidido conformarse.

Pero la esperanza es lo ultimo que se pierde... Y quizas mañana...
Quizas mañana me mire
Quizas mañana me toque
Quizas mañana me ame
Quizas mañana lea este blog
Quizas mañana me alegre de haber confiado en la esperanza
Quizas mañana ... Hoy ya no va a ser!!!

le mans 2008

Wed, 02 Jul 2008 18:33:48 GMT

Dons ja hem tornat de le mans... ha estat meravellos, agotador, intens, extasiant... de fet han estat uns dies on les sensacions i sentiments passaven de blanc a negre i a la inversa contnuament... 24 hores patinant es el que tenen passes de la desesperacio a l'euforia, del cansansi al subidon...

Pero en contra de tots els pronostics ho he fet... i estic molt orgullosa de mi mateixa...no ho oblidare mai!!!

Ara a pensar en el meu nou repte!!!

En cuan al bajon de fa uns dies... nomes dir que se que es normal, que ho accepto, pero que a vegades ens fa por escriure les nostres realitats i tampoc passa res... res es tant dramatic ni res es tant sensill... pero poder agafar un teclar i deixar anar tota la merda et deixa molt tranquil... i simplement aio es el que vaig fer!!!

Per altre banda nomes dir que el que vaig posar tambe ho vaig comentar amb el tomas... i per primer cop a la vida... la meva parella a respost positivament... i tot i que cada cop queden mes clares les nostres diferencies ma agaradat comprobar que tots dos tenim intencio d'entendrens!!!

Per ultim dir que val la pena escriure el blog nomes per tots aquells amb qui mantinc el contacte gracies al blog, aquells que saben de mi, gracies a aixo, aixi que aprofitare per dir que jo tambe penso molt amb vosaltres i em sap greu no tenir mes temps... sita, ana, albert, rafa... entre molts d'altres!!!

em falta valor

Tue, 17 Jun 2008 18:10:29 GMT

Fa temps que no escric, cada cop que ho he fet m'he excusat dient que no tinc res a dir... que tot està igual, que soc feliç...

Quanta hipocresia... per pimer cop a la vida em falta valor per dir el que penso perque el que sento es mes fort.

Es mes fort el meu cor que el meu cap, em nego a acceptar la realitat, la realitat que seguire sense escriure, la realitat que seguire sense acceptar... fins que arribi un dia en que ja no pugui mirar cap un altre cantó, fins que arribi el dia en que ja no pugui girar l'esquena a la realitat que em toca viure, fins que arribi el dia en que ja no pugi simular que soc feliç.

I aquell dia m'enfrontaré als meus temors i passi el que passi, perdré! perque sento que la guerra està perduda.

Hi ha moments que penso que tota la meva existencia m'ha portat a saber, pensar, imaginar que no tinc dret a la felicitat... i a veure fantasmes on realment no hi son!!!

Em plantejo si la meva vida m'ha condicionat al pensament negatiu, a esperar el fracás enlloc de l'exit... i a que la meva ment em domini sense permetrem gaudir del moment. Perque al cap i la fi soc consient que la vida, les relacions, els amics no es redueixen a equacions matematiques...

I que no sempre el cap te la raó i el cor es cec (ciego).

Perque tinc aquests bajons? Perque no confio mes en la gent que em rodeja? Perque penso tant?

patinaré, patinaré i a Le Mans aniré

Tue, 06 May 2008 17:48:45 GMT

Avui per primer cop he tornat de la feina patinant... 50 minuts he triga, desde llacuna fins a badalona... ja ho se... he trigat una mika pero fa uns mesos ni m'hagues plantejat tornar patinant tant de tros!!!

L'últim cap de setmana de juny ens anem a Le Mans (el circuit de formula 1) a competir a l'event "24 hores du roller", sease 24 hores patinant en una cursa de relleus en equips de 9... esectacular!!! Hi ha mes de 500 equips de totes les parts del món...

Diumenge vem anar a Montmeló a fer les 2 voltets al circuit en favor de l'esclerosi multiple... en un event qe es diu "mullat i patina per l'esclerosi multiple" i vaig aguantar pero em vaig adonar que si volia disfrutar enlloc d'aguantar havia de fer una mica d'entrenament... aixi que m'hi he posat!!!

Estic mooooooolt contenta!!!

Demà tornare a agafar el patins... quines ganes!!!!

fotos a: http://picasaweb.google.com/laia.casula/Pont1maigFerroMontmeloEdardoritos

A Eivisen Moto per Setmana Sana

Wed, 26 Mar 2008 18:18:25 GMT

Dijous a treballar, plegava a les 14... Arribo a casa el Tomàs, i el trobo despert i amb el dinar preparat...
Una truita de patates, i unes costelletes socarrades com a mi m’agraden, ni mes ni menys fetes, PERFECTES!!!
Bones vibracions per començar...
Com sempre dir que va anar be, es queda curt!!! Tot va ser PERFECTE, cada dia estic mes enamorada, i cada dia disfruto mes... Enlloc de la relació anar a menys i ser mes monòtona, per mi cada dia es millor, estem mes compenetrats, tenim menys roces, ens entenem, acceptem les imperfeccions de l’altre sense problemes... No puc demanar mes!!!

Dijous a les 20 ja estàvem preparats per embarcar... Tot i que eren les 22 i encara érem a terra, veient com el mossos de carrega(per dir-ho d’alguna manera) es pujaven als cotxes, sense matricula que s’havien de dur a Eivissa i els conduïen pel port a lo Alonso/Hamilton per pujar-los al barco... Tot un espectacle digne de veure!!!

Un cop embarcats ens vem menjar els entrepans de truita de patates que jo havia fet amb la truita que havia sobrat del dinar... I a clapar...

Eren les 8 i pico que arribàvem... Amb l’esquena plegada i fets pols...
Allà només baixar ens para un guàrdia civil (i jo penso.. MERDA)... Però no, tot i ser guàrdia civil, era motero i ens va convidar el diumenge per anar de ruta per la illa amb el seu grup: LOS ANGELES GUARDIANES... 8-O

Cap a l’hotel que sorprenentment estava de conya, i desprès agafar la moto i anar amunt i avall...
Tot s’ha de dir que totes les carreteres de l’illa acaben en una platja, i no hi ha carreteres que recorrin les costes...

O sigui que el divendres pràcticament ens vem perdre per la illa, féssim el que féssim arribàvem a una cala on s’acabava la carretera... De fet ens va costar un munt arribar a Eivissa ciutat...

Dissabte, vem aconseguir arribar al far de Portinax... I a les Dalies, i d’altres racons i raconets que trobàvem quan ens perdíem... ;-)

Això si vem arribar a l’hotel i ens vem posar el banyador i cap a la piscina interior climatitzada que a mes oferia, jacuzi, i unes dutxes calentones amb chorros per tot arreu... Vem acabar relaxadissims...

I diumenge de ruta amb los angeles guardianes... Allò semblava una convenció de la guàrdia civil i todo por la patria, però a pesar de les diferencies... Ho vem passar molt be, i ens van tractar de conya!!! A banda de dur-nos per unes carreteretes molt chules... I després ens van recomanar un bareto en mig del no res... On vem menjar una sopa de peix que treia els ulls, per 4 duros!!!!

I a la nit ja de tornada...
Es veu que el barco que anava cap a Denia no va sortir... El nostre si ho va fer... Per sort ni el Tomàs ni jo ens vem marejar...però allò semblava una peli de terror amb tothom vomitant a cada cantonada... I amb gent sortint a coberta blancs com la llet... La mala mar va començar cap a les 24 i fins les 2 i pico no va parar... Pobrets!!! Força 4 o 5 deien que ho havia al mar... Jo no hi entenc gaire però sanava chungo!!!

De records m’enduc: la paella, la sopa de peix, el bon rollo amb la guàrdia civil, les carreteres que et portaven a llocs desèrtics(imagino que a l’estiu massificats), el hotel en runes, i que jo i la moto ja som mes amigues!!! Ara la moto pot girar a dreta i esquerra sense que sem talli la respiració!!! I suposo que mes coses que ara no recordo!!!

14 de febrer

Thu, 21 Feb 2008 20:46:34 GMT

Gran dia i precedent d'un dia millor!!!

El dijous el Tomás va fer 35 anys...

Per celebrar-ho vem anar a sopar al monchos de travessera... i ens vem posar com els kikos!!!

El que ell no savia es que a l'endemà l'esperaba el que confio que fos una de les millors nits de la seva vida!!!

Vaig organitzarli una festa sorpresa d'aniversari molt especial...

Després de mesos d'organització, de trucades, de buscar gent, i de ple d'anecdotes que no podia compartir amb ell, va arribar el gran dia!!!

Vaig arribar a la feina i ja m'esperaba un mail de l'Eva(La meva assistant)... amb preguntes, inquietuds, nervis...

Tot el dia resolvent contratemps d'ultima hora, i intentant localitzar al Julian... el dia passaba massa lent!!!

Pero a les 4 de la tarda ja erem de camí al local, en busca dels amplis e instruments...

A les 7 proves de só i a les 22:00 cap a casa a dutxarme a esperar que el meu amor em vingues a buscar...

Ell pensaba que anaba a gravar un grup de versions de l'Aretha Franklin a un local de Badalona: www.carretera13.com

El que ell no savia es que allà l'esperaben mes de 50, amb una careta amb la seva foto

I el gran moment va arribar...

La seva cara ho deia tot, tot l'esforç, tot el patiment, els nervis... habia valgut la pena!!!

Despres ens esperaba gaudir de la musica de www.soultans.com i On The Road... els seus grups...

Un pica pica, les copes,el pastis, el regal (cocketelera i copes de coctel de cristall de bohemia)

Una nit meravellosa, rodejada d'amics i de bon rollo...

Com diuen:35 per no oblidar

Un Nadal diferent

Wed, 02 Jan 2008 18:40:53 GMT

Aquest nadal, es diferent en tots els sentits.

He pogut disfrutar de la companyia de la persona que estimo... gracies al esforç que ha fet per ferme feliç!!!

Un esforç gens menyspreable i que m'ha fet molt feliç...

Ilusió... aquest any em sento com l'Aran...

Igual que una criatura, disfruto de les festes, dels regals, dels dinars, dels sopars... tot plegat ho veig desde un altre angle ;-)

Espero i desitjo que tothom disfruti dels reis, que posem aigua pels camells i galetes i llet pels reis!!!

Bones Festes

No Tinc Gaire Temps

Sat, 24 Nov 2007 15:44:42 GMT

Bueno... el meu temps per escriure s'ha vist reduït, i la veritat es que la meva necessitat d'escriure també!!!

Potser escriure s'ha convertit en quelcom repetitiu... la vida em va bé!!!

La feina es meravellosa, la família està perfecte i segueixo igual o mes enamorada...

Podríem dir que estic vivint un dels moments mes meravellosos de la meva vida...

primer subidon

Fri, 19 Oct 2007 20:40:29 GMT

Ho se... soc una cabezona... i en el fons aixo es el millor de mi!!!

Avui he tingut el primer subidon, i espero que n'hi hagin molts mes!!!

M'han encomenat una feina molt tonta... hi habia una web que nomes entrar pintaba automaticament uns resultats.

Com la consulta era molt pesada, m'han demanat que treies la consulta automatica... i que nomes consultes si hi habien parametres d'entrada.

La meva resposta inicial... i si optimitzem la select?

Aixi que en ello que m'hi he posat... despres de 4 hores centrada en menys e 20 linies, girant-les, canviant-les... pero mantenint els resultats, he aconseguit baixar de 22 a 4 segons la sortida!!!

Era l'hora de plegar...

M'he anat a casa amb la sensacio que dilluns ho faria molt millor i aconseguiria baixarla encara mes!!!

Brutal!!!

Impresions

Thu, 11 Oct 2007 20:01:25 GMT

Nova Feina, nous companys, noves maquines de cafe ;-)

La primera setmana m'he endut una molt bona impresió.... crec que encaixaré be...

La gent es jove, amb empenta i moltes inquietuds... el ritme de feina? quan es treballa... al 200%, pero quan es para... es fa un break de puta mare...El restaurant on anem a dinar... cuinen de conya!!!

En quan a la meva vida personal... de conya...

La setmaneta avans de començar el nou curro.... ens vem escapar 3 dies amb el Tomás a serinya a la casa rural cansolanas... on vem pasar tres dies fantastics... el dijous vem anar a ballar salsa i el dissabte a un concert de pedro javier hermosilla

Qualsevol moment que paso amb ell es meravellos... em relaxo, disfruto i aseboreixo els moments...

Cada dia vaig a dormir pensant que ja res pot ser millor... i cada dia hi ha alguna cosa que em sorpren i m'arrenca un somriure... es meravellos!!!

I aquest cap de setmana a un balneari, vilas del turbon, on disfrutare al maxim de la companyia del meu amor

Santi Ortego

Tue, 25 Sep 2007 09:35:40 GMT

Avui es un mal dia!!!
Per desgracia demà encara serà pitjor!!!
Ha mort la mare d'una bona amiga, i m'he assebentat que el meu mentor ha mort.
El Santi va ser el millor professor que he tingut mai, si avui treballo amb eines Oracle es perque ell va aconseguir que m'apassionessin les selects, outer joins, optimitzacions, modelat de base de dades i millons de coses mes.
Va ser el tutor del meu projecte de final de carrera, i va estar al meu costat els 4 mesos, exercint de tutor, de mentor, i d'amic... vaig acabar la carrera al 2002 i mai en vaig perdre el contacte, inclús de tant en tant si tenia algún dubte a la feina em conectava al messenger on el trovaba sovint i sempre estaba disposat a ajudar-me.
Et trobaré a Faltar!!!
-----------------------------------
Descanseu en Pau!!!

Fins dijous

Mon, 24 Sep 2007 07:08:42 GMT

Comptare les hores fins dijous a les 12:00 de la nit.
El Tomás s'ha escapat a Amsterdam, amb un amic, el Nitu(diversió asegurada).
Estic tranquila, sé que pensarà en mi al igual que jo en ell!!! i el trobaré a faltar, estonetes a soles al balcó xerrant de tonteries o compartint el café pel dematí!
Moments quotidians que en la seva companyia es converteixen en especials...
Passa-ho bé amor meu!!!
Jo ja tinc la casa rural, esperant per anar-hi junts quan tornis!!!

Etapes

Fri, 21 Sep 2007 10:49:17 GMT

Tota decisió comporta consequecies, que a vegades ens agraden mes o menys.
He pres la decisió de canviar de feina, anar a un projecte que m'emociona, que m'interesa i que crec que encamina el meu futur professional en la línia del que algún dia vull ser.
Les conseqëncies però son que deixo enrera uns companys meravellosos, cadascún d'ells amb les seves particularitats, pero que els he arribat a apreciar realment.
Deixo enrera un projecte que em permtia compatibilitzar la meva vida personal amb la professional i on es treballaba molt be.
Pero agafo aquest nou repte amb il·lusió i aixó per mi es molt important.
Recuperar les ganes de llevar-me pel matí, el gust de la feina ben feta, anar a dormir, cansat, pero amb la consciencia tranquila, i pensant que ho has fet bé i que probablement demà encara ho pots fer molt millor!!!
Trobaré a faltar els esmorzar amb les meves nenes, les trucades de les meves usuaries preferides, les xerrades amb el meu jefe, i els dinars amb cervesa, vi i xupitos!!!
Però ara es el moment de mirar endavant!!!

Ja en fa dies que hi penso

Wed, 19 Sep 2007 08:03:36 GMT

Tancar el blog!!!
Masses lectures, cobardia per part meva.
No se... estic valorant la possiblitat... em preocupa pensar qui pot estar llegint-lo i la lectura que en pot treure...
Tot i que intento no emmerdar a ningú ni dir res que pugui ferir amics, companys, coneguts... les paraules... només són paraules i en funció del lector es poden interpretar conceptes que jo no tenia intenció d'escriu-re'ls...
Aixó no deixa de ser una altra palla mental, la veritat es que li he agafat carinyo... hi tinc fotos especials, reflexo moments, idees, sentiments... i al cap i a la fi... si soc sincera de que m'he d'amagar?
Be... no se... seguire donant-li voltes a veiam si en trec l'aigua clara!!!

Gràcies a tothom

Thu, 13 Sep 2007 07:05:31 GMT

Aquest blog va començar com una manera de poder desforgar-me, fa 1 any i mig vaig tenir un desengany sentimental i les hores passaven molt curtes. I no tenia un amic amb disponibilitat 24 hores per menjar-li el cap (potser si que el tenia però no era qüestió).
El cas es que la meva vida habia de continuar, habia de llevar-me cada dematí, vestir-me, arreglar la meva filla, anar a treballar i fer-ho tot amb cara i ulls... hi habia dies que realment s'em feia una muntanya insuperable... i quan no podia mes dons escribia aquí i era una manera de treurem els mals pensaments.
Però això del blog em va agradar i tot i estar molt millor vaig seguir escribint...
Aquestes dos setmanes he alucinat amb la gent que m'ha donat anims i s'ha preocupat...
Per la "tranquilitat" de tothom, no te res que veure amb el tomás, ni amb la família... ni amb les coses basiques de la vida.
Però si que es important per mi!!! i evidentment afecta a la meva vida personal de manera directa...no vull avansar res ja que tampoc tinc molt clar, QUI llegeix el blog!!!
Així que gràcies a tots pel suport... i demà us ho explico!!!

cronica de una muerte anunciada

Wed, 12 Sep 2007 15:33:02 GMT

Quant temps queda?
Serè jo o seràn la resta qui posarán fi a aquesta agonia?
Queda alguna opció de salvació? vull que quedi aquesta opció?
Si no se que vull, com puc esperar que la vida em doni el que desitjo?
Suposo que en el fons es com la fabula de la zorra y las uvas... on la zorra davant la impossiblitat d'agafar el raïm... decideix que en realitat no volía el raïm perque encara estaba verd.
Però en el fons, si hagues pogut agafar el raïm se l'hagués menjat encantada...
El mes fort es que jo ja tenia el raïm (verd o no) i jo soleta l'he deixat perdre... ara està tant amunt que està fora del meu abast.
Suposo que divendres sabrè si queda alguna opció... però com diuen a casa: "els únics que ho perdonem tot som la familia"
La veritat es que estic bastant anguniosa, nerviosa i avergonyida, se que la he cagat fins al fons... però tothom te dret a queivocarse.. no?
Suposo que el problema es que no tothom esta obligat a perdonar!!!

Photo Album: Condis

Sat, 01 Mar 2008 23:47:29 GMT

Condis

Los Fantasticos

Dinar Condis 2006 006

Dinar Condis 2006 009

Dinar Condis 2006 015

Dinar Condis 2006 018

Photo Album: Amsterdam Agosto 2007

Tue, 28 Aug 2007 14:04:15 GMT

Amsterdam Agosto 2007

coffe shop

friday night skate

De Arans n'hi ha a tot arreu

Mercadillo hippie

Dinar

Cafe amb gel?

pasejant

coffe shop

More Photos...

Photo Album: saragossa 2007

Tue, 21 Aug 2007 09:38:23 GMT

saragossa 2007

DSC00415.JPG

DSC00417.JPG

DSC00418.JPG

DSC00419.JPG

DSC00422.JPG

DSC00429.JPG

DSC00430.JPG

Photo Album: estiu 2007

Tue, 21 Aug 2007 09:28:49 GMT

estiu 2007

pay pay

isleta del moro

el embarcadero

coche

minas de rodalquilar

san jose

el embarcadero

mojacar

More Photos...

Photo Album: 20 maig, patinada barna

Tue, 22 May 2007 08:33:38 GMT

20 maig, patinada barna

Aran1.JPG

Aran2.JPG

conos1.JPG

conos.JPG

ei_que_manimo.JPG

joseMaria&aran.JPG

mayte&laiaJPG.JPG

mayte.JPG

que_guay.JPG

velocitat.JPG

Photo Album: Calonjada 2006

Mon, 30 Apr 2007 16:01:01 GMT

Calonjada 2006

all i oli.JPG

que be m'ho passo.JPG

jul.JPG

dinar1.jpg

dinar2.jpg

formiguer1.JPG

formiguer2.JPG

no tenim prous birres.JPG

bomba!!!!!

Photo Album: Font Romeu 2006

Fri, 27 Apr 2007 11:27:02 GMT

Font Romeu 2006

terrassa.JPG

manresa.JPG

burg madame.JPG

font romeu.JPG

font romeu 1.JPG

jo nevada.jpg

el meu cotxe.JPG

Photo Album: Sopar amb la Myriam

Mon, 23 Apr 2007 09:50:02 GMT

Sopar amb la Myriam

l'aran menjant olives

myriam i aran

estic guapa?

i aqui?

Photo Album: drinksmotion

Mon, 19 Feb 2007 09:40:00 GMT

drinksmotion

bartman (Albert) i clients

i la millor clienta!!!

Albert: Que voleu prendre?

que no te oigo!!!

seiem aki?

oscar, laia, albert (bartman x 1 dia), jordi(deco)

joder que be que ens ha sentat el black cola, i el tekila sunrise

Photo Album: Nadal Condis

Thu, 28 Dec 2006 08:40:42 GMT

Nadal Condis

22-12-06_1050

preparant el dinar

dinar a l'office 21-12

xinxar

i los postres?

despres de dinar la foto de grup

sopar nadal I

sopar nadal II

sopar nadal III

copeta de cava

More Photos...

Photo Album: Londres

Mon, 06 Nov 2006 08:41:51 GMT

Londres

webmisnster abbey

parlament

big ben

backingam palace

guardia

harrods

More Photos...

Photo Album: Dept. desarrollo condis

Fri, 03 Nov 2006 08:00:50 GMT

Dept. desarrollo condis

deco,chumi,laia,joche,albert

faemino y cansado

chumi,fermí,laia,jarque,albert,joche,deco

Photo Album: dublin

Fri, 20 Oct 2006 06:38:14 GMT

dublin

del reves1

iep1

risitas1

Photo Album: marrakesh

Tue, 08 Aug 2006 13:03:14 GMT

marrakesh

kashba

arribada

sud

sergio

gargantas del toldrà

kashba

dinar

4x4 desert

desert

4X4

More Photos...

Photo Album: setmana santa

Wed, 26 Jul 2006 07:36:28 GMT

setmana santa

area de jocs

area de jocs2

area jocs 3

pujada pedraforca

meitat pedraforca

Laia&Sergi dalt del pedraforca

baixada pedraforca

el refugi

trasquilete

Photo Album: despedida tere

Tue, 18 Jul 2006 06:56:11 GMT

despedida tere

Comiat soltera Tere 001

Comiat soltera Tere 006

Comiat soltera Tere 024

Comiat soltera Tere 036

Comiat soltera Tere 052

Comiat soltera Tere 062

Comiat soltera Tere 065

Comiat soltera Tere 066

Foto sin título

More Photos...