laia casulà (blog kamikaze)

Y no decepcinó!!! ;-)

Dons res...

Després de que el "cabrón" em fes creure que ens anavem a tirar en paracaigudes, el que va provocar que m'acollonis i li digués que no ho volia fer... el dia va ser meravellós... bé dintre de les jaimitades del meu perla...

Ens vem llevar a les 7... i a les 8 ja sortiem de casa... com sempre tard!!!

Despres de volar amb la moto fins a palafrugell vaig descobrir que el regal era que havia llogat una mena de lanxa que es pot conduir sense carnet perque els dos solets ens dediquesim a recorrer les caletes desl "acantilats" de la costa brava!!!

Detall a tenir en compte.. quan vem voler parar... vem tirar l'ancora i després no la sabiem treure... ;-)

I sobretot no us tireu a l'aigua sense haver baixat l'escaleta... ja que es molt dificil pujar!!! jajajajaja

A part d'aquests petits incidents amb els que vem riure molt i el petit detall d'oblidarnos la crema :-( el que m'ha provocat cemades com a minim de tercer grau... jejejeje tot va ser meravellos... despres al migdia un arrosset caldos de llobregant(bogavante) i a fer la migdiada a la platja... que mes es pot demanar?

Uffff
No se...
A vegades hi ha dates senyalades....
Quan en vaig fer 18... Els meus amics em van dur al camping en plan sorpresa sorpresa... Alla estaven l'Eli, el Bruno, la Gemma i el Sergio... Entre d'altres!!!!
Quan en vaig fer 25... Els meus amics van venir a la urba en plan sorpresa sorpresa... Allà estaven el Bruno, la Gemma, el Sergio, la Carol i l'Albert... Entre d'altres!!!!
Les dues festes van ser quelcom inesperat per mi!!!
A mes els meus amics, com que em coneixen, van ferme una festa a la meva mida, regals inclosos!!!
Pels 18... Jo portaba el braç ple de pulseres... Tota una coleccio, n'havia arribat a dur mes de 50 en un sol braç (jajajjaja no em feia falta fer culturisme) i evidentment em van regalar una pulsera, i un zippo gravat amb les inicials del bruno i el sergio...
Allà hi va haver pastis, sopar i un bon rollo que la flipes!!!!
Per explicarvos els 25 primer us situaré una mika....
La urba, es una urbanizacio al mig de la N-340... Que a 8 Km per una banda esta cambrils, a una 3Km esta miami platja, per dalt hi ha muntanya i per sota la platja....
Activitats d'oci, teniem les del camping de davant on ens colavem i hi havia 2 "discoteques"(si es pot dir aixi) i un chiringo a la platja...
Per anar a la platja s'havia de passar per un tubo metalic enmig del bosc... I a la nit a mi em feia por... Aixi que sempre el passavem cantant i amb algu que em donava la ma.
Per altre banda per anar del chiringo al camping... Hi havia apenes 100 metres de sorra que sempre mels pasaba algu a coll pq no m'entres sorra a les sabates(em tenien molt mimada)
Aixi que 2 mesos d'estiu que ens passavem tots allà, si no inventavem coses es feien molt aburrits i repetitius....
Durant aquells mesos teniem: la festa del lobo(totes les nits de lluna plena) en que anavem al bosca a beure, menjar i udolarli a la lluna...
O els nostres famosos campionats de parchis
O anar a posar ous al parc infantil del camping mentres cantavem una canço de dirty dancing
Aixi que quan vaig complir 25... Van venir tots a la urba i en una nit vem fer tot el que feiem els 2 mesos d'estiu... Vem pasar per el tubo, aquest cop mi van fer pasar a mi sola mentres cantaba la nostra canço, vem anar a udolarli a la lluna, vem anar a posar ous, vem anar al pay pay (una de les discos del camping)... Entre moltes d'altres coses!!!
Arribaba a un lloc i em trobaba la pista per anar al seguent...
Aixi que recordo els 18 i el 25 amb moltissim carinyo!!!
No se per quin motiu pensaba que els 30 tambe ho serien de emotius... Pero no sera aixi... De fet dema ni tant sols veure a cap dels meus amics, ni a la familia ni a ningu!!!
Durant el dia a treballar i a la nit m'han posat el sopar d'estiu de la meva empresa!!!
La veritat es que porto fatal aixo de ferne 30... No en tinc cap ganes... Ja tothom ma donat els regals... Pero tampoc es aquet el tema... Els regals son el de menys... Lo important es la ilusio... Que ara mateix no tinc... Que he perdut... Em fa mandra fer anys... Perque no hi ha res a celebrar ni ningu amb qui fer-ho!!!
La meva unica esperança es el tomas... Li vaig demanar un dia... Que em planifiques un dia de mati a nit... Aquest dia sera el 26!!!
Estic convençuda que no oblidare els meus 30 anys!!!

I la princesa va ferli un petó al princep i el princep va dir: DEIXAM!!!
Jajajajajaja... Como ha cambiado el cuento!!!
Soc conscient que tothom te problemes, que ningú es perfecte i que la cara i l'anima de qui comparteix la vida amb tu es van destapant dia a dia...
Alhora hi ha parts de mi que no acabo de reconeixer... La necesitat de caricies, la necesitat de petons, la necesitat d'atenció constant... M'escudo pensant que necesito tot aixo perque no ho tinc... Pero en el fons inclus jo se que si que ho tinc...
Ens ofusquem pensant en el que no ens donen i no veiem tot el que rebem!!!!
D'ell rebo: algu que s'estima a ma filla, algu que m'estima a mi, que em fa somriure quan no en tinc ganes, que em tranquilitza quan m'abraça, que pensa en mi, que em cuida a la seva manera, que em compra totes les xorrades que vull, que mima a l'aran i li compra tot el que demana, que ens fa dinars i sopars bonissims, que condueix, que carrega amb els packets, que em porta a la feina sempre que li demano, que esta al meu costat quan estic rallada, que es sincer, que em truca cada nit si no ens veiem per dirme :"bona nit"...
Despres d'aixo i de 1000 coses que sem obliden... Tant important es el que no fa?
Tan important es que no sigui carinyos? Que no em faci gaires petons? Que no em digui bon dia pel demati?
Si es que... Soc la ostia!!!
He d'aprendre a valorar les coses que tinc, que no tothom estima de la mateixa manera.. Pero no per aquest motiu estima menys!!!

Canvi de xip, canvi de xip, canvi de xip... No faig res mes que repetirme que es el que he de fer...
Quan quelcom es trenca o es malmet... Mai es culpa d'una persona, mai es culpa de la situacio, en realitat no hi ha culpes... Hi ha decisions equivocades...
Sempre he pensat a la vida de que qualsevol persona hi ha un moment en que ha pogut decidir... I acabar en un punt determinat no es res mes que el fruit de les consequencies de les nostres decisions...
A vegades hi ha trens que passen un cop a la vida i després ja mai mes els podem tornar a agafar... Es aquella decisio de tirar per aki enlloc de per allà... Aquella decisio que creiem irrellevant i que ens porta a cometre el major error de la nostra vida... O inclus ens aporta la major alegria...
Imaginem les consequencies dels nostres actes per prendre decisions, pero mai podrem saberne l'abast exacte... Tombar per un carrer diferent un dilluns tornant de la feina pot fer que coneguem algu, que ens retrobem amb algu, o que deixem de veure algu que va per el nostre recorregut original... Pot fer que ens atropelli un cotxe... Mai se sap!!!
No podem culpar als demés de les nostres decisions, no podem culpar el destí, fins i tot no ens podem culpar a nosaltres... Ja que com diuen " a lo hecho pecho"
Aixi que tenint la seguretat que la meva parella ha decidit estar amb mi, i que jo he decidit estar amb ell... I que fruit d'aquestes dos decisions la consequencia es que feliçment estem junts... Perque no em deixo estar de punyetes i de detalls en el fons insignificants i dono gracies al poder de les decisions per havernos portat fins aquesta consequencia?
Ufff  que complicat de llegir.. No? Jajajajajaj :-)
Bueno pos eso... Tot i les meves rallades, els meus pensaments negatius, els meus mal rollos puntuals... En el fons he decidit compartir la meva vida amb ell... Estic segura que es la millor decisio que he pres mai... I no hi ha res al mon que em vingui mes de gust que asumirne les consequencies la resta de la meva vida!!!

Dons ja hem tornat de le mans... ha estat meravellos, agotador, intens, extasiant... de fet han estat uns dies on les sensacions i sentiments passaven de blanc a negre i a la inversa contnuament... 24 hores patinant es el que tenen passes de la desesperacio a l'euforia, del cansansi al subidon...

Pero en contra de tots els pronostics ho he fet... i estic molt orgullosa de mi mateixa...no ho oblidare mai!!!

Ara a pensar en el meu nou repte!!!

En cuan al bajon de fa uns dies... nomes dir que se que es normal, que ho accepto, pero que a vegades ens fa por escriure les nostres realitats i tampoc passa res... res es tant dramatic ni res es tant sensill... pero poder agafar un teclar i deixar anar tota la merda et deixa molt tranquil... i simplement aio es el que vaig fer!!!

Per altre banda nomes dir que el que vaig posar tambe ho vaig comentar amb el tomas... i per primer cop a la vida... la meva parella a respost positivament... i tot i que cada cop queden mes clares les nostres diferencies ma agaradat comprobar que tots dos tenim intencio d'entendrens!!!

Per ultim dir que val la pena escriure el blog nomes per tots aquells amb qui mantinc el contacte gracies al blog, aquells que saben de mi, gracies a aixo, aixi que aprofitare per dir que jo tambe penso molt amb vosaltres i em sap greu no tenir mes temps... sita, ana, albert, rafa... entre molts d'altres!!!

Avui per primer cop he tornat de la feina patinant... 50 minuts he triga, desde llacuna fins a badalona... ja ho se... he trigat una mika pero fa uns mesos ni m'hagues plantejat tornar patinant tant de tros!!!

L'últim  cap de setmana de juny ens anem a Le Mans (el circuit de formula 1) a competir a l'event "24 hores du roller", sease 24 hores patinant en una cursa de relleus en equips de 9... esectacular!!! Hi ha mes de 500 equips de totes les parts del món...

Diumenge vem anar a Montmeló a fer les 2 voltets al circuit en favor de l'esclerosi multiple... en un event qe es diu "mullat i patina per l'esclerosi multiple" i vaig aguantar pero em vaig adonar que si volia disfrutar enlloc d'aguantar havia de fer una mica d'entrenament... aixi que m'hi he posat!!!

Estic mooooooolt contenta!!!

Demà tornare a agafar el patins... quines ganes!!!!

fotos a: http://picasaweb.google.com/laia.casula/Pont1maigFerroMontmeloEdardoritos

 

 

Dijous a treballar, plegava a les 14... Arribo a casa el Tomàs, i el trobo despert i amb el dinar preparat...
Una truita de patates, i unes costelletes socarrades com a mi m’agraden, ni mes ni menys fetes, PERFECTES!!!
Bones vibracions per començar...
Com sempre dir que va anar be, es queda curt!!! Tot va ser PERFECTE, cada dia estic mes enamorada, i cada dia disfruto mes... Enlloc de la relació anar a menys i ser mes monòtona, per mi cada dia es millor, estem mes compenetrats, tenim menys roces, ens entenem, acceptem les imperfeccions de l’altre sense problemes... No puc demanar mes!!!

Dijous a les 20 ja estàvem preparats per embarcar... Tot i que eren les 22 i encara érem a terra, veient com el mossos de carrega(per dir-ho d’alguna manera) es pujaven als cotxes, sense matricula que s’havien de dur a Eivissa i els conduïen pel port a lo Alonso/Hamilton per pujar-los al barco... Tot un espectacle digne de veure!!!

Un cop embarcats ens vem menjar els entrepans de truita de patates que jo havia fet amb la truita que havia sobrat del dinar... I a clapar...

Eren les 8 i pico que arribàvem... Amb l’esquena plegada i fets pols...
Allà només baixar ens para un guàrdia civil (i jo penso.. MERDA)... Però no, tot i ser guàrdia civil, era motero i ens va convidar el diumenge per anar de ruta per la illa amb el seu grup: LOS ANGELES GUARDIANES... 8-O

Cap a l’hotel que sorprenentment estava de conya, i desprès agafar la moto i anar amunt i avall...
Tot s’ha de dir que totes les carreteres de l’illa acaben en una platja, i no hi ha carreteres que recorrin les costes...

O sigui que el divendres pràcticament ens vem perdre per la illa, féssim el que féssim arribàvem a una cala on s’acabava la carretera... De fet ens va costar un munt arribar a Eivissa ciutat...

Dissabte, vem aconseguir arribar al far de Portinax... I a les Dalies, i d’altres racons i raconets que trobàvem quan ens perdíem... ;-)

Això si vem arribar a l’hotel i ens vem posar el banyador i cap a la piscina interior climatitzada que a mes oferia, jacuzi, i unes dutxes calentones amb chorros per tot arreu... Vem acabar relaxadissims...

I diumenge de ruta amb los angeles guardianes... Allò semblava una convenció de la guàrdia civil i todo por la patria, però a pesar de les diferencies... Ho vem passar molt be, i ens van tractar de conya!!! A banda de dur-nos per unes carreteretes molt chules... I després ens van recomanar un bareto en mig del no res... On vem menjar una sopa de peix que treia els ulls, per 4 duros!!!!

I a la nit ja de tornada...
Es veu que el barco que anava cap a Denia no va sortir... El nostre si ho va fer... Per sort ni el Tomàs ni jo ens vem marejar...però allò semblava una peli de terror amb tothom vomitant a cada cantonada... I amb gent sortint a coberta blancs com la llet... La mala mar va començar cap a les 24 i fins les 2 i pico no va parar... Pobrets!!! Força 4 o 5 deien que ho havia al mar... Jo no hi entenc gaire però sanava chungo!!!

De records m’enduc: la paella, la sopa de peix, el bon rollo amb la guàrdia civil, les carreteres que et portaven a llocs desèrtics(imagino que a l’estiu massificats), el hotel en runes, i que jo i la moto ja som mes amigues!!! Ara la moto pot girar a dreta i esquerra sense que sem talli la respiració!!! I suposo que mes coses que ara no recordo!!!

 

Aquest nadal, es diferent en tots els sentits.

He pogut disfrutar de la companyia de la persona que estimo... gracies al esforç que ha fet per ferme feliç!!!

Un esforç gens menyspreable i que m'ha fet molt feliç...

Ilusió... aquest any em sento com l'Aran...

Igual que una criatura, disfruto de les festes, dels regals, dels dinars, dels sopars... tot plegat ho veig desde un altre angle ;-)

Espero i desitjo que tothom disfruti dels reis, que posem aigua pels camells i galetes i llet pels reis!!!

Bones Festes

Bueno... el meu temps per escriure s'ha vist reduït, i la veritat es que la meva necessitat d'escriure també!!!

Potser escriure s'ha convertit en quelcom repetitiu... la vida em va bé!!!

La feina es meravellosa, la família està perfecte i segueixo igual o mes enamorada...

Podríem dir que estic vivint un dels moments mes meravellosos de la meva vida...

Ho se... soc una cabezona... i en el fons aixo es el millor de mi!!!

Avui he tingut el primer subidon, i espero que n'hi hagin molts mes!!!

M'han encomenat una feina molt tonta... hi habia una web que nomes entrar pintaba automaticament uns resultats.

Com la consulta era molt pesada, m'han demanat que treies la consulta automatica... i que nomes consultes si hi habien parametres d'entrada.

La meva resposta inicial... i si optimitzem la select?

Aixi que en ello que m'hi he posat... despres de 4 hores centrada en menys e 20 linies, girant-les, canviant-les... pero mantenint els resultats, he aconseguit baixar de 22 a 4 segons la sortida!!!

Era l'hora de plegar...

M'he anat a casa amb la sensacio que dilluns ho faria molt millor i aconseguiria baixarla encara mes!!!

Brutal!!!

Nova Feina, nous companys, noves maquines de cafe ;-)

La primera setmana m'he endut una molt bona impresió.... crec que encaixaré be...

La gent es jove, amb empenta i moltes inquietuds... el ritme de feina? quan es treballa... al 200%, pero quan es para... es fa un break de puta mare...El restaurant on anem a dinar... cuinen de conya!!!

En quan a la meva vida personal... de conya...

La setmaneta avans de començar el nou curro.... ens vem escapar 3 dies amb el Tomás a serinya a la casa rural cansolanas... on vem pasar tres dies fantastics... el dijous vem anar a ballar salsa i el dissabte a un concert de pedro javier hermosilla

Qualsevol moment que paso amb ell es meravellos... em relaxo, disfruto i aseboreixo els moments...

Cada dia vaig a dormir pensant que ja res pot ser millor... i cada dia hi ha alguna cosa que em sorpren i m'arrenca un somriure... es meravellos!!!

I aquest cap de setmana a un balneari, vilas del turbon, on disfrutare al maxim de la companyia del meu amor